El camí de la integració troba pals a les rodes des dels dos costats
L’escola on faig classes a Lisboa és on Sant Pere va perdre les espardenyes. Està mal comunicada i lluny del centre, però vol ser una escola modèlica en el seu àmbit d’especialització: el comerç i els negocis. Les reunions d’avaluació serveixen per descobrir altres realitats ben dures que s’amaguen al darrera dels noms que omplen les aules i els seus resultats acadèmics: famílies desestructurades, pares alcohòlics, pares que simplement pensen que el fet que els seus fills siguin a l’escola és una pèrdua de temps…
En aquests dies és on la realitat social emergeix en tot el seu esplendor. L’escola té un grup important de cap-verdians matriculats. En molts de casos són els que obtenen el pitjor resultat. Avui hem parlat d’una de les alumnes, no hi posarem nom. La seva declaració era tremenda: jo tendré bones notes quan els professors que em donin classe siguin negres.
Davant d’això la coordinadora del curs li va demanar si era racista. I ella va dir: “i tant, som racista, com ho som la gran majoria dels alumnes negres d’aquesta escola. Molts callen i no ho diuen, però jo estic orgullosa de ser-ho. Arribarà el dia que els blancs estareu sotmesos a les nostres ordres i treballareu per a nosaltres, i jo dedicaré tots els meus esforços a que això sigui així. Haureu de pagar per tot el mal que heu fet als negres al llarg de la història”.
Podria ser que fos un cas aïllat, però ha resultat que la noia té una influència notable entre els seus companys de classe i que el racisme s’està estenent de forma notable a les classes. Ella és la primera que increpa els seus companys quan veu que confraternitzen amb els blancs. Tenim un problema seriós i és que ens hem preocupat per veure el racisme només des d’una perspectiva sense tenir en compte l’altra.
Ep, i si algú es pensava que la nena és tonta, compte, perquè té excel·lent en anglès, francès, portuguès, economia i matemàtiques i tothom destaca que és la millor alumna del seu grup en expressió oral i escrita. De la seva boca només surten bajanades, però les diu tan bé que s’ha convertit en una líder. Tant que ella sola ha tirat per terra tot el projecte d’integració de l’escola. És tot dolent? Potser no, mai els capverdians no s’havien valorat tant a si mateixos.