Black & Barna

El que m’interessaria és saber si el projecte es dedicarà només a comentar les passejades per Barcelona a partir de la lectura de llibres seleccionats o es tractaran temes relacionats amb la novel.la negra.

Una de les coses que m’agradaria conèixer és que és el que s’entendrà per novel.la negra. El gènere (si el podem anomenar així) no té una definició unànime. Diferents autors de tractats teòrics del tema creuen que neix de la novel.la gòtica, hi han d’altres que la consideren descendent de les històries de frontera pròpies del Western. En quant als temes tractats podriem parlar d’un ventall que abasta des de la investigació criminal al retrat de societats en descomposició o crisi, passant pel retrat de personatges que es comporten de forma psicològicament alterada davant unes circunstàncies personals o socials determinades. Al costat de tot això, que està molt bé discutir-ho en altes cercles literaris, està la versió que el lector té del gènere, que és el que generalment s’oblida, doncs la literatura és una relació entre l’autor i el públic lector a la qual es dona sentit total a partir de la síntesi entre el que proposa l’autor (el concepte de l’obra i l’us forml del llenguatge) i el que entèn o creu entendre el lector. En definitiva, la novel.la negra és com Déu: ningú el pot descriure exactament però en té una certa idea.

Pot ser que no m’hagi explicat clarament en el paràgraf anterior. Tenim uns autors que escriuen en un "codi" indefinit que s’anomena novel.la negra. Els lectors ho entenen així? És a dir, la novel.la negra, tautològicament, es definiria com aquell tipus d’escritura que té com a meta ser novel.la negra. I així es publica i així es ven. Però el lector que llegeix l’obra sent allò que ha llegit com el que ell entén per novel.la negra?

I per què tot aquest rollo? Bé, podriem dir que he estat lector de novel.la negra des dels 12 anys, que és quan vaig llegir "El falcó maltés". Sempre m’agradat pel ritme, neix en una època en la que moltes coses poden ser sobreenteses i elidides, on no cal embolicar-se massa en descripcions (tot això gràcies a la cultura narrativa aportada pel cinema). Però ara em trobo en un dilema. Es diu que estem en un boom de la novel.la negra, però trobo que pot ser que només un 10% pagui la pena de ser llegit. Quantes vegades hem llegit novel.les que estan calcades unes de les altres, sense més alteracions que els noms i alguns trets argumentals? Quantes vegades un "autor" fa i refà i torna a fer la mateixa novel.la? Quantes paraules innecessàries trobem a una novel.la per poder vendre més planes de la mateixa, recorrint a l’adjectivació doble o triple que no té raó de ser, a no ser complicar una novel.la que pot podria estar millor si es reduia a la tercera part? Quants autors conten una història en un llenguatge poètic-literari que no fa més que complicar l’enteniment de la trama i que no té sentit en un gènere en el que la seva poètica sempre ha estat el llengüatge planer, concís, amb l’argot del carrer? I quanta gent escriu quan no té res a dir, només per dir que ha escrit un llibre (ja només falta tenir un fill i plantar un arbre), malament escrit, i que s’ha publicat per ser amic d’un amic, i que diu que és novel.la negra perquè està de moda (o és això o escriu una novel.la històrica?

No vull crear mal rotllo, però crec que si no es cuida una mica el lector aquest boom corre el perill d’esfondrar-se i petar com una bombolla de sabó. Qué estic exagerant? Si algú s’enrecorda del que va passar amb el boom del còmic al principi dels 80 sabrà el que estic dient. Crec en aquest bloc com a medi de lloar obres que valguin la pena, d’atacar les falsetats sense por i de salvar un gènere que sempre ha estat menyspreat per tal que, ara que està reconegut, mori per excés d’èxit.