Una recuperció d’una novel·la excel·lent de Ferran Torrent en la seva època més negra està a punt d’arribar a les llibreries. Es tracta del clàssic de l’any 89 recuperat pels amics de Columna en què Hèctor Barrera investiga alhora el cas de la mort d’una prostituta i d’un empresari amb l’ajut de Toni Butxana i
Després de l’Estació de França vam enfilar cap al carrer Rec. Aquest carrer potser és dels que més ha canviat des dels vuitanta fins ara. Llavors, estava farcit de colmados dignes del Colmado Benítez (que tots recordareu de la novel·la per la magnífica descripció de l’aspecte del gènere que en fa l’Andreu Martín). Avui dia,
Continuant amb les troballes de Sant Jordi, us vull recomanar una novel·la de Teresa Solana que es titula Un crim imperfecte. No és que fos ben bé una novetat de Sant Jordi, ja que va sortir el mes d’octubre de l’any passat, però l’han anat reeditant i el dia del llibre i la rosa l’autora
Seguint el consell de la Lídia (una de les nostres comentaristes preferides) he estat investigant sobre el llibre de Leonie Swann Las ovejas de Glennkill i us he de dir que no està gens malament. Un ramat d’ovelles troben el seu pastor mort enmig del prat i decideixen trobar l’humà que l’ha matat. Són, a
La següent parada va ser la mítica Estació de França. Avui dia s’utilitza molt més l’Estació de Sants, però als anys vuitanta encara es tractava del centre neuràlgic de comunicacions ferroviàries de la ciutat, on arribaven un munt d’immigrants del sud a buscar feina i d’on marxaven un munt d’emigrants cap a Europa. Per aquesta
Superat el 7 portes vam arribar al carrer Reina Cristina. En Miki, un cop arribat a Barcelona, disposat a trobar al Gallego, lloga una habitació a la Pensió Miami; més endavant, per evitar ser trobat per la policia, llogarà un pis just davant de la pensió. En aquella època, les pensions i hotels estaven obligats
Enfilat el carrer de l?Espaseria vam arribar a la plaça del Pla de Palau. La presideix un edifici fantàstic i de grans dimensions que, com ens va explicar en Paco Camarasa, va ser la seu de la Borsa de Barcelona abans que la traslladessin a l?actual emplaçament del Passeig de Gràcia. I encara més, anteriorment
El primer contacte visual amb els companys d?itinerari va ser davant de la porta de Santa Maria del Mar. Una vintena d?integrants de diversos clubs de lectura es disposaven a combatre el fred i el vent de l?últim dia d?hivern davant d?un magnífic Paco Camarasa disposat a explicar-nos els secrets més negres del barri del
Benvolguts fans de la negra! Ahir, per fi, vam poder dur a terme el primer itinerari per Barcelona derivat de la novel·la d?Andreu Matín Pròtesi. Un Paco Camarasa savi i encantador ens va guiar pels racons més emblemàtics i negres del Born i la Rivera. Amb un vent tempestuós i un fred gens primaveral vam
Per fi ha arribat el dia. Avui, 20 de març, ens reunirem per conèixer de primera mà, i amb un guia d?excepció, els racons on el Miki, la Nena i companyia viuen les seves aventures i desventures. Recordem que la cita és a les set de la tarda davant de Santa Maria del Mar. Paco
Atenció, l’any 1984 Vicente Aranda va fer una pel·lícula inspirada en Pròtesi on el nostre estimat Miki es converteix en Fanny. Algú de vosaltres l’ha vista? Què us sembla la versió? Què penseu de portar al cinema les novel·les? Ja en general és arriscat, però el gènere negre és molt llaminer com a guió. O
"No hi ha cosa més sinistra que el somriure d’una calavera. És un rictus petrificat, fred, inexpressiu i immutable. Dents serrades en una mossegada ferotge. És una grapa que es va tancar de cop, clap, i ja mai més deixarà anar la seva captura. És una riallada continguda i sense alegria, somriure de compromís, somriure
Una gran pregunta és per què s’ha triat Pròtesi per als primers itineraris de l’any. Si un dolent entranyablement dolent, un policia corrupte, una bellesa corprenedora i un munt de secundaris ben trobats no us semblen motiu suficient, llegiu, llegiu! Esperem comentaris sobre la tria de la lectura i l’obra, fans de la negra: que comenci el
Hola fans de la negra! Per començar, us convido a conèixer la vida de l’Andreu Martín. És bo saber quina és la cara de qui mou els fils, no? De ben segur que alguna de les dades us sorprendrà… Andreu Martín va néixer a Barcelona el 1949. La seva vocació d?escriptor es va desvelar des de ben petit,
En aquest bloc trobareu una connexió diària amb els lectors de novel·la negra de Barcelona. Biblioteques de Barcelona ha seleccionat quatre itineraris que van vinculats a dues obres mítiques del gènere negre, i us proposa, a tots i totes, unes passejades guiades per la ciutat gaudint de la companyia dels autors i de tots els