Mestral

MESTRAL

Si m’obrissin en canal ara mateix,
manaria, amb força sòbria, no de sobte
—tal com expel·liria, al contrari, el seu suc
una aorta perforada—, la pestilència
de fosques matèries purulentes agrumollades:
ametlles i corcs, escorrialles putrefactes
i esputs ferrosos, la femta de descomposicions
en cúmul des de les primigènies
llets de pit. Caldrà, en conseqüència,
que no rebenti res, no fos cas
d’haver-me d’empassar altre cop el vòmit,
per allò que diuen de la bona educació.

 

Autor: l’autor del bloc

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*