René Char

René Char va néixer el 1907 a L’Isle sur Sorgue, un poblet de la Provença i va morir el 1988 a París. Poeta que va fer de la poesia, però d’una poesia compromesa amb l’ésser humà de manera radical, la vida, i que es comprometé amb la vida (els seus valors universals, diguem-ne) fins a defensar-la activament com a capità de la Resistència i per mitjà d’una poètica que feia carn del viu (alletada amb sang). Passà amb raig tant fugaç com potent (Le marteau sans mâitre) pel surrealisme i desembocà, a partir d’Feuillets d’Hypnos, en una poesia de caràcter marcadament propi marcada per un llenguatge fet de la interpenetració entre la paraula a ras de terra (si n’hi ha cap) i la imatge, gairebé hipnòtica, de brillantor furiosa. Sens dubte un dels més destacats poetes francesos del segle passat (si no aquell qui més en destaca passats els anys) i de l’Europa continental; no pas debades, Paul Celan en féu la versió en alemany.

Aquests apunts no manlleven res a l’amor propi, a la informació, a la sentència o a la novel·la. Una foguera d’herbes seques n’hauria pogut ser l’editora. Haver vist la sang martiritzada va fer una vegada que se’n perdés el fil, que la importància quedés en res. Foren escrites enmig de la tensió, la còlera, la por, l’emulació, el fàstic, l’agosarament, el replec furtiu, la il·lusió pel dia de demà, l’amistat, l’amor. Són, per tot plegat, fruit també dels esdeveniments. I fullejades, després, més que no pas rellegides.
El quadern podria no haver pertangut a ningú; tan gran és el sentit de la vida d’un home que subjau a les seves peregrinacions i tan difícil es fa separar-lo d’un mimetisme de vegades al·lucinant, unes proclivitats que han estat, però, combatudes.
Aquests apunts mostren la resistència d’un humanisme conscient dels seus deures, discret sobre les seves virtuts, frisós de preservar l’inaccessible camp lliure per a la fantasia dels seus sols, i disposat a pagar-ne el preu.

(Feuillets d’Hypnos, poema d’introducció o introduccció en poema, René Char)

(Després de la versió publicada al bloc del seu poema La llibertat, en una oportunista elecció del moment atès el que està passant, m’ha semblat encara més oportú centrar el focus en l’autor, literàriament parlant. La versió en català és meva.)

.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*