El Bloc d'en Xavier Monge

Fa un parell de dies coneixiem la sentència del Tribunal Suprem espanyol en que, fins i tot contradient l’Audiència Nacional a instàncies de l’AVT i la fiscalia, condemnava a 23 joves de l’esquerra independentista basca. El sumari 18/98 i en concret aquesta nova sentència contra els membres de Jarrai, Haika i Segi són un nou exemple del’aparheid polític que es viu a Euskal Herria. Avui seré dur, dur i pessimista.

Aquesta sentència arriba en un moment clau. En plena crisi del procés de ressolució del conflicte, en que els presos no han acceptat ésser moneda de canvi de solucions de mig camí, i en que l’esquerra abertzale està discutint què cal fer després de Barajas i el comunicat del’organització político-militar ETA, la sentència busca un objectiu clar: dinamitar qualsevol esperança de pau i democràcia a Euskal Herria.

Amb operacions policials i sentències com aquestes és com s’aconsegueix que enlloc de constituir una taula de partits, els partits vagin d’enterrament, que enlloc d’aplicar mesures humanitàries en la política penitenciària, els presos morin de vaga de fam (Iñaki de Juana ja porta més de 70 dies)… en fi, que el panorama no és gaire esperançador.

No tinc ganes d’escriure ratlles i ratlles sobre el tema, la cosa és prou clara. O hi ha diàleg i s’acaba l’aparheid, o l’esquerra abertzale es pot presentar a les eleccions, o els joves bascos poden anar pel carrer tranquils, o es deixen d’estroncar vides a cop de celes d’aïllament, o tornen els presos a casa i s’accepta la decisió democràtica dels bascos o a qui, ni pau, ni hòsties.

Els senyors del PSOE poden fer dues coses: solucionar el problema per sempre amb una mostra de credibilitat democràtica (que tant escasseja per europa), o seguir ballant al ritme d’en Ray, en Losantos i l’AVT. Pot seguir matant presos i enterrant regidors i guàrdies civils, o pot dialogar políticament i garantir els drets democràtics. Per mi la dicotomia és prou clara, però també us haig de dir que no tinc massa esperances.