El Bloc d'en Xavier Monge

De Barcelona als Països Catalans, dels Països Catalans al món

4 de novembre de 2007
2 comentaris

Sortir: de festa o d’esbroncada?

La gent que sortim sovint de festa per la nit estem acostumats, lamentablement, a trobar esbroncades i baralles. De fet, fins i tot, sovint t’hi trobes immers ja sigui perquè algú que va amb tu té una enganxada, perquè algú considera que l’has provocat, perquè mires de separar algú que s’esbatussa o per altres motius. Llegeixo avui a les notícies de TVC que una baralla al Carrer Balmes de Barcelona, on hi ha força bars i discoteques de diferent estil, ha acabat amb tres ferits, un d’ells amb 11 ganivetades al tòrax i l’abdomen. Vaja, que si sobreviu tornarà a néixer. (segueix)

Aprofito la notícia per destacar un sol element. No parlaré del consum
abusiu d’alcohol i drogues que sovint és un a de les causes de les
baralles, ja ho he fet alguna vegada i ho tornaré a fer, però avui vull
destacar un altre aspecte. Jo, i suposo que igual que vosaltres, quan
surto de festa no surto a matar a ningú. En els meus càlculs de la nit
no entra apunyalar ningú ni que sigui en defensa pròpia. Algun dia puc
tenir alguna enganxada però mai he provocat cap batalla campal, tot i
que si que he participat d’alguna baralla de baixa intensitat, per
dir-ho d’alguna manera, de la mateixa manera que he evitat començar-ne
més d’una per mandra pura i absoluta. No surto de festa per estovar-me,
la veritat.

Però de tot plegat, el què més m’irrita, és el tema
de les punyalades (i altres agressions amb arma blanca o de foc). Quan
algú surt de festa amb un ganivet és que alguna en porta de cap. Quan
hi ha un tiroteig a la porta d’un local, el què cal destacar no és la
baralla, sinó preguntar-se què carai hi feia algú amb una arma de foc!
Quina en pots portar de cap per anar amb un ganivet pel món? No vas a
buscar bolets, sinó a una discoteca, i l’arma en qüestió només la pots
portar per una raó: fer-la servir, si s’escau, contra una altra
persona. Malament anem doncs.

Sincerament, n’estic personalment
fins als nassos que vagis on vagis hi hagi baralles i cops de puny. En
aquest sentit, vull lloar una actitud brillant que vaig veure a les
Festes Alternatives de Sants. Un grup de pelats de dubtós signe polític
(apolítics en dirien ells, homes-speed
en diria jo) es pegaven entre ells, la clàssica xusma que junt amb els
crostes embruten i desgracies les festes alternatives d’arreu. La
reacció tant de l’organització com de bona part del públic assistent va
ser una forta xiulada i crits que deien que no els volíem a les festes,
que no volíem baralles, que estàvem de festa major. L’escridassada
anava acompanyada d’una caminada cap a la baralla que va obligar als
provocadors a marxar de la festa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!