El Bloc d'en Xavier Monge

En el primer article del nou bloc miraré d’explicat com veig el procés basc després de l’acció a Barajas. Soc del parer que no hi ha cap procés de pau. Hi ha, o hi havia, un Procés Democràtic de Ressolució del Conflicte. Aquest procés es basava en un doble acord: un entre els agents socials d’Euskal Herria i un altre entre ETA i els estats espanyol i francès. Aquest darrer pacte tenia tres continguts bàsics:

Així ho manifestava l’esquerra abertzale el 14 de novembre de 2004 a Anoeta (Veure document).
I així anava succeint. Després d’un seguit de mobilitzacions per
l’autodeterminació arreu d’Euskal Herria i d’una forta pressió social
pel respecte del dret a decidir dels bascos, ETA declarava al març de
2006 un alto el foc permanent. Aquesta expressió és la mateixa que
l’IRA va fer servir per iniciar el procés de ressolució a l’Ulster. Durant els nou mesos d’alto el foc, el govern espanyol no ha fet cap moviment, cap gent que expresés la voluntat de continuar endavant, res. El PSOE s’ha limitat a mantenir en marxa la maquinària repressiva de l’estat i a riure’s de tot fent un vídeo on deixava clar que el PP havia fet més el 98 i 99 que no pas ells ara. Aquesta és la mostra que van fer.

En mig d’aquest merder les accions de pressió s’han anat multiplicant. La lluita al carrer (kale borroka) ha anat en augment però res, els moviments d’ETA a Occitània indicaven que la paciència s’acabava, però res, les advertències de tots els agents polítics i socials bascos de que no anava bé, però res. La única resposta del PSOE ha estat endurir la política penitenciària, deixar que De Juana agonitzi a la presó quan ja ha complert la condemna. Cap gest positiu, molts negatius. I a tot això, algú s’estranya de l’acció a la Terminal 4 de Barajas?

Anem a ser seriosos, podia sorpendre. Fins i tot Batasuna ha reconegut estar sorpresa ja que no s’ho esperaven però que alguna es veia a venir… això estava clar. Però bé, ara ja està fet i cal veure com es continua. Sincerament només hi veig dues opcions. La primera és que el govern deixi de dir tonteries com les que diu Rubalcava i replantegi la política penitenciària i la lleig de partits. Això donaria oxígen al procés i tornaria l’esperança. La segona és molt més dura, només ha de seguir igual. Això sí, que tornin els escortes perque això pot ser molt dur, molt.

Bé, jo ho tinc clar. La veu pel poble i que torni la pau, o com dirien els bascos Orain Herria, Orain Bakea.