El Bloc d'en Xavier Monge
De Barcelona als Països Catalans, dels Països Catalans al món
Panorames electorals, de les presidencials franceses a les municipals, autonòmiques i forals
municipals a l’estat espanyol, de les forals navarreses, del País
Valencià i les Illes i de les presidencials a l’estat francès. El mes
de maig es preveu mogut políticament i al ritme que van les inauguracions
sembla que els resultats electorals que preveuen les enquestes dels
partits donen majories prou ajustades. La cursa electoral és frenètica
i sembla que hi haurà prou canvis.
per la seva banda, es desinfla considerablement respectes les anteriors
presidencials i queda quart, un lloc encara prou alarmant per un
candidat d’extrema dreta i profundament racista. El panorama és,
sincerament, desolador. El Partit Socialista Francès de Royal és senzillament un exemple més de la socialdemocràcia europea. De Royal a Zapatero no hi va massa, senzillament ens trobem davant del neoliberalisme imperant a la UE
amb un rostre, a vegades, amable. Així doncs queda a triar entre un
autoritari convençut de la dreta més rància i tirana com és Sarkozy o una Royal que ha hagut d’endurir discurs, tornar-se agressiva i per tal de plantar cara al candidat de la dreta. Cal tenir en compte que Royal és la segona classificada i que pertany a una pseudo-esquerra neoliberal i que ha abandonat tota idea de lluita de classes o d’igualtat i justícia social, tota voluntat transformadora. Però que la resta de candidats, des de Le Penn a Sarkozy passant per Bayrou són de la dreta francesa i això fa una suma prou alarmant. (segueix)
Quan el mal ve d’Almansa a tots alcansa. 300 anys fa ja de l’ocupació espanyola dels Països Catalans i la data cau ben aprop de les eleccions al País Valencià. El Partido Popular de Camps té les coses complicades. A hores d’ara ningú dubta que guanyarà les eleccions, com a mínim jo no ho dubto. Ara bé, Camps sap tant bé com la resta que si no obté la majoria absoluta es pot anar acomiadant d’ocupar la Generalitat Valenciana. L’aparició del Compromís pel País Valencià format, entre d’altres, per Esquerra Unida i el Bloc Nacionalista Valencià ha obert la porta al canvi mitjançant un pacte amb el PSPV-PSOE. El PP ha estat esquitxat per massa escàndols els darrers quatre anys l’enfrontament entre Zaplanistes i Campistes no li ha fet cap favor, com tampoc li han fet els informes de la Unió Europea sobre urbanisme abusiu o l’acumulació de causes de Carlos Fabra als jutjats. No soc dels que creuen en el vot útil ni dels que escullen entre la merda i el fem, però a la política lingüística i al territori li convindria un respir; tot i que ja sabem que el PSOE no és garantia de massa respir per a res.
51 candidatures presenta la CUP a les eleccions municipals del 27 de
maig d’enguany. Avui és notícia a diversos mitjans després de la roda
de premsa que ahir membres de la Candidatura d’Unitat Popular van fer
al Col·legi de Periodistes. Doblem el nombre de candidatures de
l’esquerra independentista respecte les anteriors eleccions i això ja
és un bon senyal. M’agradaria destacar que enguany nombroses capitals
de comarca estan entre les viles i ciutat on hi ha candidatura com són
Mataró, Girona, Lleida, Vic, Manresa, Berga, Ripoll o Terrassa. És des
dels ajuntament que l’Esquerra Independentista volem tornar el poder al
poble, d’on mai hauria d’haver sortit. És vila a vila, ciutat a ciutat,
comarca a comarca, que la Unitat Popular ha d’estendre un model de democràcia directa i real defugint la representació renovable cada 4 anys. És la Unitat Popular la que, crear una autèntica xarxa d’autoorganització i contrapoder
sigui capaç d’exercir el seu dret a decidir cada dia,
l’autodeterminació com a poble dia a dia, i permeti una construcció
nacional que ens porti cap a la plena sobirania dels Països Catalans i
el socialisme com a mètode d’organització política i econòmica.
Finalment m’agradaria desitjar especial sort a la CUP de Vilassar de
Mar, poble amb el qual mantinc un lligam especial i de la que formo
part de la llista en un modest lloc de suplent, quelcom que em fa prou
il·lusió ja que crec fermament que un nou Vilassar pot començar a
caminar per evitar ser un poble dormitori de Barcelona i poder ser un
Poble Viu!
Més dubtes tinc sobre el què pot passar a les Illes. El PSIB-PSOE
podria imitar el model valencià i si el Bloc per Mallorca (integrat pel
PSM, ERC i EU-Verds) aconsegueix el paper de frontissa al Parlament
podran desallotjar el PP d’en Matas
del Govern Balear. Veig el canvi possible però no les tinc totes.
L’experiència de desgovern que va deixar l’anterior govern d’esquerres
a les Illes va desacreditar prou una opció multipartits de govern.
Potser el fet que a l’hora de pactar només hagin de ser dues les
formacions que hagin de xerrar (PSOE i Bloc), i si la maduresa els
permet no entrar en una competició a 4 o 5 bandes, podran assolir el
canvi. Caldrà veure si, malgrat haver d’escollir entre la merda i el
fem, és possible un respir a la costa de les illes i a les butxaques
que pateixen dia a dia les cullerades de la corrupció. Passarà factura
el Rasputin i Andratx al govern Matas?
Sobre les eleccions forals i municipals al País Basc i
faré un molt breu apunt. El 27 de maig hi han dues possibilitats:
continuar amb el procés de solucions polítiques per resoldre en
conflicte espanyol a Euskal Herria o dinamitar aquest procés i tornar a la guerra oberta entre ETA i l’estat i les forces col·laboracionistes. La persecució de ASB, de les agrupacions d’electors de Sozialista Abertzale i de les candidatures d’Acció Nacionalista Basca (ANV) no són el millor camí. El PSOE de Zapatero
pot deixar-se arrossegar pel pànic electoral que li provoca
l’estratègia destructiva del PP-UPN o pot apostar per resoldre
democràticament i d’una vegada per totes el conflicte espanyol a EH. A
les seves mans està (tot i que si el PNV, Aralar i Eusko Alkartasuna
deixessin de fer d’aus rapinyaires i apostessin decididament per les
llibertats civils i democràtiques no estaria pas malament).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!