El Bloc d'en Xavier Monge

El periòdic popular dels Països Catalans, l’Accent, enceta una nova etapa aquest mes ampliant quatre pàgines més cada número. El primer del 2008, l’any del cinquè aniversari, inclou una pàgina a la secció Països Catalans on es tractaran aspectes de la política catalana. El número 121 fa una radiografia de la situació en què els diferents estatuts d’autonomia catalans es troben actualment. A continuació teniu la columna que he redactat i amb la que inicio una etapa com a col·laborador habitual d’aquesta secció, on faig un breu resum dels estatuts valencià i illenc. Podeu llegir també l’article de na Laia Altarriba sobre els recursos a l’Estatut del Principat i el del company Abel Caldera [bloc], de Berga, sobre el reguitzell de recursos i recusacions al Tribunal Constitucional espanyol.

Els estatuts del País Valencià i les Illes han superat ja tots els tràmits. L’estatut valencià tenia dos recursos d’inconstitucionalitat contra l’article que preveia la gestió sobre les “conques hidrogràfiques excedentàries” per part dels governs d’Aragó i Castella-la-Manxa. Ambdós recursos van ésser desestimats pel Tribunal Constitucional (TC). Malgrat això, cal esperar a que el TC es pronunciï sobre l’abast de l’article ja que podria obrir les portes a un transvasament de l’Ebre i altres rius. (segueix)

Un dels temes més polèmics de les diferents reformes estatutàries ha estat la llengua i la denominació. El català ha mantingut el caràcter de llengua pròpia i oficial a les Illes mentre que la reforma valenciana ha mirat de fer un pas més enllà en elsecessionisme lingüístic. Malgrat el caràcter oficial del català a les Illes, aquest no suposa el deure de conèixer -lo sinó tan sols el dret. Aquesta cooficialitat juntament amb el deure de conèixer el castellà de la Constitució suposa la institucionalització del procés de substitució lingüística. Al País Valencià, es dóna la mateixa situació de cooficialitat tot i que l’insistència en denominar el català com a llengua valenciana evidencia la voluntat seleccionista. De la mateixa manera destaca la redacció del primer article, en que parla del Regne de València que es constitueix en Comunitat Autònoma dins la nació espanyola.

El model territorial és un altre dels aspectes que ha marcat el debat estatutari arreu del país. A les Illes destaca la possibilitat de que els Consells Insulars d’Eivissa i Formentera permetin la participació dels respectius ajuntaments en les seves competències, quelcom que ha de tendir a la simplificació iracionalització de l’organització dels ens locals. La base territorial continua essent el municipi i la illa. Al País Valencià es consagra el model provincial que ignora per complet la comarcalització del territori; l’organització es continuarà basant en les diputacions de Castelló, València i Alacant.