El Bloc d'en Xavier Monge

No em sorprèn en absolut la jugada de l’Aragonès i l’Uriel Bertran al si d’ERC. El manifest que han presentat junt amb Hèctor López
Bofill, de qui n’esperava més decència política de la que ha demostrat
tenir, és una jugada prou rodona i que compta amb el vist-i-plau del
tàndem Carod-Puigcercós. Llegit el manifest, a ningú se li escapa que és un intent d’acabar amb els corrents crítics i en especial amb la colla d’il·luminats del Reagrupament d’en Carretero. Busquen, jugant amb el llenguatge i amb una reestructuració interna, mantenir els acord de govern amb l’espanyolista Montilla
però intentar salvar la cara públicament vistos els nefastos resultats
electorals. No és cap secret que ERC no conservarà els 8 diputats a
Madrid. (segueix)

Amb tot, calia una maniobra dins ERC i ja la tenim aquí. Dos membres de
la direcció, molt afins a Joan Puigcercós i a qui li deuen el càrrec,
junt amb un professor i escriptor de renom entre el nacionalisme català
treuen un manifest on no reclamen un gir en les polítiques d’ERC. La proposta continua sent fonamentalment liberal, amb pinzellades socialdemòcrates que la UE
ja ens ha demostrat que no valen per a res, i autonomista. Rere
l’exigència i el somni d’un estat propi es tornen a defensar estatuts
d’autonomia, leyes orgánicas de traspàs de port i aeroports, etc. De nou, utilitzen l’estelada per tapar les vergonyes autonomistes i els assalts pidolaires al Comité Federal del PSOE (per cert, en Montilla n’és membre). L’encàrrec de la direcció d’ERC és clar: munteu un numeret que tingui més suport que en Carretero i al congrés ho arreglem tot. Ja suposem que conservaran les cadires o fins i tot que pujaran en Bertran i l’Aragonès.

I aquí arriba la gran jugada dels dos diputats impulsors. En un pas més
de la seva estratègia de mirar de suplantar la identitat de l’Esquerra
Independentista, moviment polític que agrupa organitzacions, casals,
col·lectius, etc (Maulets, Endavant, Cajei, SEPC, CUP, Casals independentistes, etc.) i que sempre s’ha mogut sota la màxima d’Independència, Socialisme i Països Catalans, els d’ERC tornen a fer una marranada. Conscients del ressò mediàtic
intenten de nou robar-nos la identitat. De fet, aquesta estratègia ja
va ser dissenyada per aquests dos quan eren Portaveu i mà dreta de les JERC
fa temps. Quan Aragonès esdevingué portaveu substituint a Bertran, va
seguir i va intensificar aquesta tàctica de punyalades i joc brut per
mirar de recollir els fruit de la feina de l’Esquerra Independentista i
evitar que el seu partit pagués les conseqüències d’anar de braces amb
l’espanyolisme del PSOE-GAL. Una volta més les joventuts miren de
rentar la cara a tot allò indigerible que fa el partit.

L’Esquerra Independentista, però, fa anys que resisteix a aquesta estratègia i ara no serà diferent. Les CUP ha entrat amb força als ajuntaments i repetiran amb més contundència d’aquí a quatre anys. L’EI
té les mans lliures i netes, no com altres que necessiten fer-ne lema
per mirar de creure’s les seves pròpies mentides. No hi ha conselleries
ni direccions generals que ens comprin perquè
nosaltres fem política, no som polítics. No vivim de les mentides que
es llencen contra el poble, sinó que som persones que teixim xarxa per
tal que la Unitat Popular basteixi un contrapoder.

ERC, per més que ho intenti, fracassarà amb els seus intents d’acabar amb nosaltres. No va poder delatant als companys de Terra Lliure a Rafael Vera i Baltasar Garzón, no ho aconseguiran acusant-nos de ser una marca blanca de CiU
i de rebre’n finançament, no ho van aconseguir ni ho aconseguiran
creant Estudiants en Acció (que defensen Bolonya…), ni ara mirant de
fotre’ns el nom. Que s’ho treguin del cap. Ni la repressió més bruta
dels Mossos d’Esquadra ni les jugades mediàtiques de rentat de cara: res podrà amb nosaltres.

Els
partits del sistema com ERC han vingut a governar amb contractes
temporals de quatre anys. L’Esquerra Independentista, amb el projecte
de la Unitat Popular, ha vingut per guanyar.


Independència i Socialisme!

Construïm la Unitat Popular!