Estava al corrent de que la situació a l’empresa de transports no era la millor i més o menys en coneixia les reivindicacions. Ara bé, la campanya d’intoxicació per part dels responsables de l’empresa (que en últim nivell és l’alcalde Jordi Hereu), ha emboirat el tema. Els treballadors, com és lògic, es defensen pels mitjans que tenen, i han volgut donar explicacions. El fet és que la situació laboral, en especial allò que fa referència als descans, dels conductors d’autobús és més que lamentable. Aquí teniu un grapat d’aspectes que a mi, personalment, no em fan gens de gràcia: (segueix)
-Arriben a fer 8 hores diàries al volant. Cada setmana sobrepassen les 40 hores. Això suposa excedir el màxim permès.
-De les 14 festes oficials, en fan la meitat.
-Quan no treballen, ja sigui festiu o el seu dia de descans, poden ser obligats a treballar.
Tot plegat em va arribar a un seguit de conclusions força greus:
-El desgast que pateix una persona al volant és molt superior que el de moltes altres feines. A més a més han d’atendre als usuaris. Podríem pensar que són coses que té treballar, si no fos perquè s’hi juguen la vida, la seva i la dels qui cada dia agafem aquest transport. Per la seguretat de tots i totes, cal que elsdescans siguin correctes i que no treballin més de 6 hores al dia. Si hi ha un accident bé que correrem tots a dir que no descansen prou, però, aleshores, serà massa tard.
-Els horaris de feina i els dies festius que tenen són inacceptables. Es tracta d’una distribució lamentable que fa impossible viure la vida amb normalitat, compaginant la feina amb les activitats personals (amics, parella, fills, lleure, etc.). Així doncs, l’estat psicològic amb el que es reincorporen a la feina després del dia festiu no és el més adequat. Si m’engeguen a la merda alguna vegada, sincerament, no emsorprendrà. Jo estaria de molta mala llet i, per tant, poc concentrat en la feina.
-Que un servei públic com aquest tingui a la seva plantilla en aquesta situació em posa els pels de punta. Com volem eradicar la precarietat laboral si ni tant sols qui hauria de vetllar per fer-ho és capaç de donar feina digna als treballadors? Una mostra més de que la pseudo-esquerra gestionària que ens governa està més preocupada per fer soroll de progre de cara a la galeria que de prestar els serveis públics de manera correcta i amb garanties per a treballadors i usuaris.
-Crec que com a ciutadans i usuaris del servei, tenim el dret i el deure de donar suport als conductors en vaga. Cal que els i les ciutadanes vetllem per la correcta prestació dels serveis públics, per la seva qualitat i per la seva seguretat. I això passa perquè els i les treballadores facin la seva feina en condicions, no com passa ara a TMB.
Per Nadal els autobusos no aniran bé, però ja poden dir missa, que els culpables seuen en butaques als despatxos de Sant Jaume, no pas als autobusos de Barcelona. On són ara els catalans emprenyats?
Tot el meu suport al Comitè de Descans de TMB i als companys de la CGT i els altres sindicats convocants. Tota la informació al bloc del Comitè [enllaç].
Atentament,
un usuari indignat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Soy uno de tantos que deja su vida porque todos lleguen sanos y salvo a su destino, de la forma más confortable y eficaz, siempre hay gente con prisa, más que de paseo, por eso espero por el que siempre va tarde, aunque eso ralentice el paso de todos, pero hoy por ti mañana por mi, por eso agradezco tus palabras, hoy por nosotros, mañana por ti.
Company, salut, a tu i als que lluiten. En temps de reculades, prendre impls per tirar endavant honora qui ho fa. Els buseros, tu i qui convingui. Salut