Totes les mirades es
dirigiran a la manifestació el dia 1 de desembre. Podem deixar que les
càmeres vegin els quatre polítics de torn que el proper mes de març ens
vendran de nou al cabdill espanyolista de torn que ocupi la Moncloa.
Podem, d’altra banda, omplir la capital d’estelades i que la
manifestació sigui un clam per la independència dels Països Catalans,
de punta a punta, i piqui a qui li piqui. Cal que el bloc de l’Esquerra
Independentista, encapçalat per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
sigui nombrós, visible i contundent. Perquè només amb el treball de
base, real, rupturista, radical i amb la mirada fixada en la
reunificació, la independència i el socialisme pot fer possible
resoldre el merder que més de tres segles d’ocupacions foranes han
deixat al nostre país.
Cal que hi anem per cridar ben fort que
el que necessitem són infraestructures raonables, respectuoses amb
l’entorn i útils per a les persones. Les infraestructures destructives
com l’Alta Velocitat, les noves pistes del Prat, les ampliacions
portuàries, etc. estan destrossant el nostre territori a marxes
forçades. Estem pagant un preu massa alt per una política territorial i
econòmica dissenyada pels interessos econòmics de Madrid, París i les
seves burgesies empresarials sucursalistes. L’autodeterminació passa,
també, per establir un model propi d’infraestructures i
telecomunicacions que respecte el nostre entorn a l’hora que
contribueix al benestar dels i les catalanes. Sobre aquest tema
recomano la lectura de l’anàlisi-manifest que Maulets ha fet al
respecte [enllaç aquí].
Així
doncs, el proper dissabte tenim dues opcions: demostrar que
l’independentisme és capaç de plantar cara tant a Madrid i París com
als sucursalistes i autonomistes o optar per quedar-nos a casa, amb la
consciència tranquila de la puresa ideològica però deixant que
l’adversari se surti amb la seva. El dia 1 el poble voldrà sentir
independència i no pas de la mà de qui pacta amb Aznar o Montiilla,
sinó de qui lluita realment per una transformació social i una ruptura
amb l’estat. Els i les independentistes, els i les comunistes, no podem
esperar que el context sigui l’adequat per guanyar sinó que hem de
general les sinergies perquè aquestes circumstàncies es donin aviat. Si
l’Esquerra Independentista, amb la CUP al capdavant, no pren la
iniciativa de recollir a tota la gent que vol anar amb nosaltres, ras i
curt, marxaran amb l’autonomisme i la socialdemocràcia que vendrà els
seus esforços la mateixa setmana següent.
El passat 27 de maig
vam demostrar que l’Esquerra Independentista és una opció real i de
futur, construïda des de la base i que no té por de res, que no pensa
recular. Amb valentia i convicció, cal que una vegada més demostrem que
som un moviment madur capaç de mobilitzar i aplegar l’independentisme
combatiu i intergeneracional. Només amb la fermesa de qui és l’única
opció que pot dur els Països Catalans a l’emancipació nacional i social
front a l’autonomisme i el sucursalisme que ens ven per un plat de
llenties, un 3% o quatre conselleries, serem capaços de bastir els
llaços i xarxes que ens manquen per assolir els nostres objectius.
Front l’autonomisme i el sucursalisme!
Per un model econòmic de desenvolupament i decreixement propi!
Ni reformes ni estatuts… Som una nació: AUTODETERMINACIÓ!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sembla un error molt gran projectar les CUP com si fóssin la punta de llança de l’Esquerra Independentista.
Però ja tindrem temps per parlar-ne, Xavi. Segur que serà un bon debat.
Salut!
Crec que la reflexió és oportuna i la convocatòria també. Allò que crec que no és adequat és desentendre’s de la dinàmica en què viu immersa la nostra societat en base a plantejaments, actualment, allunyats d’aquesta dinàmica -no dic de la realitat!-.
Que la CUP convoqui, com a espai unitari d’acció política de la gent independentista -perquè no hem d’oblidar que avui de política independentista no n’hi ha en cap institució com no sigui la que fa la CUP allà on és- és la cosa més normal i lògica del món. On s’és vist que els resultats, amb vots, de l’opció independentista en una nació ocupada, no siguin punta de llança del treball polític per alliberar-la! I on s’és vist que els mateixos que es reclamen de la necessitat de construir aquest espai se’l neguin per mor de no se sap quines llunyanies i perversions!
Vinga, que tot just comencem a moure una poteta i la CUP té molta feina a fer, ara que la gent normal del carrer comença a sentir-ne a parlar. I el dissabte, al bloc independentista amb la CUP!!!
Ei Xavi,
a veure si ens pots enxufar com a enllaç el bloc del grup de suport als encausats a la "Audiencia Nacional" de l’alt empordà.
suportencausats.blogspot.com
gràcies
Joan
La CUP és el referent de molta gent que no milita a les organitzacions de l’EI, i per tant hi ha gent que vol crear un referent polítc sense tenir qeu esperar que certes organitzacions doni el seu consentiment.
Crec qeu si ens volem fer grans i inicidir, hem de visualitzar l’alternativa, i si és en llocs transversals com la PDD no passa res, és on hi han sectors imporants d’aquest país.
Sobre CiU i companyia, res a dir, hem de ser capaços de fer batalla en el camp de les idees no?
Aportant al debat, sense mals rotllos,
Saballut
Xavi,
En general estic d’acord amb el que dius.
Crec que una cosa és no donar suport al manifest oficial de la manifestació per la seva ambigüitat (com crec que encertadament han fet Endavant, Maulets i la CAJEI); i l’altra és escudar-se en l’oportunisme de CiU, ERC i ICV per negar qualsevol aspecte positiu de la manifestació. És bo que hi hagi un bloc independentista en una manifestació com aquesta i, perquè no?, les CUP hi podien tenir alguna cosa a dir. Per tant, no em sembla malament que la CUP hagi volgut participar a la manifestació, i crec que si hi ha anat és, tal i com diu ben clarament el seu manifest, per defensar el model de país que l’esquerra independentista en el seu conjunt defensa.
Altra cosa és que és lògic que aquestes coses generin debats, que és bo que s’enfoquin constructivament i amb vistes a la construcció i estructuració d’un moviment que es recolza sobre múltiples organtizacions i, afortunadament, moltes més persones.
Crec, però, que de moment el debat sobre el "referent" ens desvia de la feina a fer, que crec que continua sent construir contrapoder popular i reforçar els fronts de lluita i els seus instruments. Mobilitzacions tan grans com les d’aquest dissabte no deixen de ser la punta d’un iceberg, les bases del qual encara no hem reforçat prou.
Per no allargar-me, em limitaré a dir que jo, personalment, estic més per alguna tonalitat de gris, o encara millor, per algun altre color, abans que pel blanc o el negre.
PD: Per cert, que el problema del manifest de la PDD estava en que feia el joc als interessos electorals dels partits, i que continua fent "autonomisme crític", no en què defensava el TAV – de fet, no ho fa. A tots aquelles que creuen el contrari: cal llegir els manifestos! Vegeu-ne aquest fragment:
"Les inversions previstes des del 92 per a les rodalies de l’àrea metropolitana de Barcelona s’han destinat pràcticament de manera exclusiva a un macroprojecte ambientalment agressiu i que no ens connectarà ni amb Europa ni amb l’Eix Mediterrani, el TAV." Vegeu la resta del manifest aquí.
If you are willing to buy a house, you would have to receive the lowest-rate-loans.com. Furthermore, my brother all the time utilizes a short term loan, which is the most rapid.