El Bloc d'en Xavier Monge

La sentència dels atemptats de Madrid de l’11-M no ha calmat els ànims a la política espanyola. Lluny de tancar el tema i fer política real, els dos grans partits estatals han continuat la seva picabaralla al respecte tot creuant-se acusacions, retrets i fent insinuacions vergonyoses. El què exemplifica de millor manera aquesta picabaralla són les declaracions creuades entre el ministre d’interior i el portaveu del PP al Congrés. Una vegada feta pública la sentència, Rubalcaba li deia al PP que repetís amb ell: "ETA no ha sido". La resposta del PP, de la mà de la bavosa Zaplana era: "Irak no ha sido". (segueix)

En primer lloc, que ETA no estava al darrere ho sabíem des de poc
després de que les bombes acabessin amb gairebè dos centenars de
treballadors madrilenys. Ja amb la sentència a la mà, creia que no feia
falta repetir-ho més vegades, però a la vista de l’actitud del PP crec
que la reacció de Rubalcaba és prou lògica i raonable. No ha estat ETA,
set islamistes radicals es van volar pels aires a Leganés, els
explosius han sortit del Trasorras i el fonament ideològic de la
matança és no sé quin coi de guerra santa (qui vulgui negar ara que la
religió és l’opi del poble…). Amb o sense sentència la cosa està prou
clara.

Si ha estat Iraq o no… això ja és més discutible. Pot
haver estat Iraq, sí, però també la invasió de l’Afganistan. O és què
els gaseoductes afganesos són menys importants que el pas de milers de
barrils de petroli? El cas és el mateix, i la suposada guerra global
contra el fantasma terrorista binladenià encara en fa menys distincions
entre ambdós estats. Però el més greu de tot plegat és l’enorme
demagògia del PP al respecte. La sentència només pot analitzar els
delictes que s’estan jutjant. No ha d’entrar en causes socio-polítiques
d’abast mundial i de lliure interpretació ideològica. Quan un tribunal
jutja una matança com aquesta el què ha de mirar és l’objectiu de
l’autor, la voluntat de l’acte i la finalitat perseguida. Com a màxim,
en tot cas, pot tenir en compte circumstàncies que puguin suposar un
agreujant o un atenuant. Evidentment, que l’estat espanyol participés
en la invasió de l’Iraq o de l’Afganistan no és una circumstància
modificativa de la responsabilitat criminal, i menys quan les víctimes
poc tenien a veure amb aquesta decisió. No és pas feina del jutge dir
si va ser o no Iraq, sinó allò que pensem la resta de mortals.

El
PP sí que ha d’acceptar que no va ser ETA, la resta no tenim perquè
acceptar que no va tenir res a veure amb la política exterior del
govern Aznar. No només és qüestió de sentit comú, sinó que és el què el seu sistema, la seva constitució que
tant defensen quan convé, la que ho estableix així. Del què no hi ha
cap dubte és de que el PP va mentir des dels atemptats fins dies
després, que ha mantingut la mentida i que quan ja no s’aguantava ha
distorsionat la realitat a base de conspiracions (aquesta vegada no
judeo-massòniques) abertzale-islamico-zapateristes.

D’altra banda vull fer referència a un suposat error de la sentència del jutge-estrella de l’Audiencia Nacional,
en Bermúdez. El famós Egipci no ha estat condemnat ja que els càrrecs
del quals se’l considera culpable són els mateixos que està pagant a
les presons italianes. Així doncs, d’acord amb el principi non bis in idem
(no ser condemnat dues vegades pel mateix delicte), ha estat absolt.
Ara bé, resulta que la sentència dels tribunals italians encara no és
ferma ja que ha estat recorreguda. Doncs bé, ara el jutge-estrella no
vol reconèixer l’error… El fet tampoc té massa importància ja que
dubto que tombin la sentència italiana amb el recurs presentat i, a més
a més, no tinc cap dubte de que un recurs davant el Tribunal Suprem
espanyol per aquest motiu tirarà endavant. Però deixeu-me que us digui
que té la seva "gràcia" que en un judici d’aquest tipus el jutge, que
tant lloat ha estat per una suposada brillant actuació, la cagui en el
moment més important. No és or tot el què llueix!