El Bloc d'en Xavier Monge
De Barcelona als Països Catalans, dels Països Catalans al món
Ahir vaig contestar a l?editorial
d?El País del dia sis. Avui, no puc estar-me de comentar les Engrunes de Joan
Oliver a l?AVUI d?ahir vuit de gener de 2007. Us les enllaço perque us les
llegiu i perque, potser i només potser, us indigneu amb mi [Llegir-les].
En elles parla de tres vies de desenvolupament: la xinesa, la cubana i
l’africana. Sorprèn com lloa la xinesa i l’africana a l’hora que insinua
canvis un xic descabellats pel dia que Fidel Castro, Comandant en Jefe cubà,
mori. Hi ha moltes consideracions a fer respecte tot el que Oliver ha
dit en tant poques línies però miraré de fer-ho.
El director de la Fundació Catalunya Oberta, font ideològica del
nacionalisme neoliberal principatí, benegloria el progrés xinès cap a
l’economia capitalista malgrat criticar-li el sistema polític totalitari. Bé, Oliver podria donar altres dades que el simple
creixement econòmic com per exemple que la jornada laboral en molts
casos supera les 16 hores diàries o que només un 10% de la població té
accés a la sanitat, mentre un 20% té assegurançes privades i el 70%
restant simplement es fot de gana, d’esclavitud i de malaltia. Aquesta
ha sigut la gran aportació capitalista a la Xina (sense lloar en
absolut la revolució cultural).
nacionalisme neoliberal principatí, benegloria el progrés xinès cap a
l’economia capitalista malgrat criticar-li el sistema polític totalitari. Bé, Oliver podria donar altres dades que el simple
creixement econòmic com per exemple que la jornada laboral en molts
casos supera les 16 hores diàries o que només un 10% de la població té
accés a la sanitat, mentre un 20% té assegurançes privades i el 70%
restant simplement es fot de gana, d’esclavitud i de malaltia. Aquesta
ha sigut la gran aportació capitalista a la Xina (sense lloar en
absolut la revolució cultural).
Afirma que fons ben informades, que de ben segur no són pas les mateixes que les meves, que amb la mort del Comandante Fidel podria passar el mateix a Cuba. Fins i tot afirma amb un to insultant i vexatiu que els partidaris de la via xinesa Cuba són els partidaris de dir als cubans que el millor servei que poden fer a la Revolució és treballar i enriquir-se. Respecte és el que la dreta demostra cada vegada no tenir. El que Joan Oliver obvia, i subto que per ignorància o ingenuïtat, és que el camí al Carib i l’Amèrica del Sud és un altre. Equador, Veneçuela o Bolívia són els primers exemples del que a Cuba arribarà: el Socialisme del segle XXI. Un socialisme no preocupat ja per la vella doctrina de l’home nou sinó per fer respectar la voluntat del poble i sotmetre així, la política i l’economia, a la voluntat democràtica i la sobirania popular. A Cuba, amb Fidel o sense, el rumb que seguirà serà el d’aprofundir en el Socialisme fent així de les nacions socialistes les nacions democràtiques que respecten la voluntat popular i la ciutadania i l’estat de dret per davant del sistemes que actuen al so de l’FMI i les grans transnacionals. Per cert, que quan lloa tant a Xina podria pensar que a Cuba, a diferència, tothom gaudeix de la millor sanitat pública. Tant és així que fins i tot envien metges a Veneçuela i malalts de tot el continent (i d’Europa!) van fins allà a tractar-se. Ho entenc Sr.Oliver, la mà invisible li ha fet passar per alt aquest detall.
//Article Cuba más allá de Fidel//
Finalment, i per no linxar més del que es mereix n’Oliver, faré referència a l’esment africà. Em smebla vergonyós que parli de la suposada devolució de suposats deutes històrics que tenen els estats colonitzadors respecte les excolònies africanes. De deute n’hi ha, sense cap mena de dubte, pe`ro aquest no s’està pagant amb inversions. Tant Xina com Europa estan invertint al continent africà amb pur interès comercial i aquest és el drama de l’Àfrica. No s’està permetent que els africans triin lliurement els seus governs. Tots estan condicionats per dictadures, llargues guerres civils, les metròpolis o els cascos blaus. No s’està permetent el desenvolupament econòmic, simplement se’ls explota negant cap possiblitat a la població aficana de ser la propietària dels mitjans de producció regalant així tota la plusvàlua a l’empresa europea o xinesa de torn. Si al món hi ha pobres és, simplement, perque hi ha rics. Menjar, aigua potable, sostre i sanitat són els mínims que ha de tenir una població per poder parlar de progrés, desenvolupament i democràcia.
Ja per acabar un apunt. Del seu to se’n desprèn, com a mínim en les diverses lectures que n’he fet, una perversitat absoluta quan separa de tal manera democràcia i economia. La manca de suposada democràcia representativa que tant defensa vostè deixa de ser un problema quan l’economia es regeix per les més salvatges i brutals lleis del lliure mercat. Malament anem, de nou, si piquem l’ullet tantes vegades al colpisme neoliberal.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El socialisme, en TOTES les seves formes ha fracassat. El futur de Veneçuela i Bolívia, davant d’aquests dictadors populistes, és ben trist.
Quants experiments socialistes més ha de patir la humanitat?!?!? N’estic fart de comunistes que critiquen el comunisme conegut i que venen a dir "no, però el que proposem no és el mateix…". Sempre és el mateix. Al final, sempre és dictadura. Sempre és hi ha gulag al final del passadís. I misèria, molta misèria.
No em fa ràbia la vostra ideologia socio-marxista, us podria ignorar i quedar-me tan ample. El que em fa ràbia i impotència son les conseqüències en forma de milions de morts que la vostra ideologia ha generat.
Sempre he pensat que el mon ha estat molt condescendent amb vosaltres. El mon l’encerta quan no para de recordar els horrors d’un totalitari com Hitler per a que ningú gossi repetir la història, però el mon patina com un covard (suposo que perque de comunistots n’hi ha hagut a tot arreu i tothom en coneix algun) quan no denuncia als 4 vents lels milions de morts del socialisme, la repressió, els genocidis i privacions de llibertat, les misèries econòmiques, etc.
Manca una condemna global al socialisme.
Xavier Monge, tu a més ets estúpid. Dius "Tant Xina com Europa estan invertint al continent africà amb pur interès comercial i aquest és el drama de l’Àfrica.". Déu meu. Es clar que és per pur interés comercial!! I aquesta és la bona nova, que no és per caritat, collons!! Tot plegat son oportunitats per a l’Àfrica, i aquesta ha d’aprendre a aprofitar-la en comptes d’enfonsar-se en la misèria de la corrupció que és el gran mal de l’Àfrica, i no cap altre.
Ets molt estúpid, Monge. Dius que a la Xina "la jornada laboral en molts casos supera les 16 hores diàries o que només un 10% de la població té accés a la sanitat, mentre un 20% té assegurançes privades i el 70% restant simplement es fot de gana, d’esclavitud i de malaltia." i et quedes tan ample. Ets ruc. Com pots contradir-te tant en tan poc espai? Com s’enten que només un 10% té accés a la sanitat (concepte molt relatiu per cert, aixó de l’accés a la sanitat… segons el règim castrista a Cuba el 100% hi té accés, mentres que la realitat és que amb la manca de medicaments que hi ha acaben receptant una tissana com a placebo a qualsevol malalt, i parlo amb coneixement de causa), i a l’hora un 20% té assegurança privada?? és que aixó no és accés a la sanitat (i de qualitat, no a la cubana)?!?!?
Ets un demagog d’allò més barat que he llegit mai, i ho dic honestament, Monge.
La vostra revolució ha acabat a Occident. No feu més mal a paissos plens d’innocents que cauen atrets per ignorància als vostres eslògans populistes i demagogs. Doneu una oportunitat al desenvolupament, callant d’una puta vegada.
He llegit el teu text i m’ha agradat molt. Tens molta raó que el desenvolupament xinès no és exemple de res i jo afegiria al què tu dius una raó més: s’estan carregant el mediambient. Fa poc va haver-hi un vessament de productes químics brutal a un riu xinès, són un dels països que més consum de petroli fa (i farà) i es veu que l’aire a les ciutats està podrit (un amic va anar a pekin i li queia la pella). Lo del desenvolupament a l’Àfrica sona gairebé a ironia perquè l’Àfrica, excepte uns quants països està molt aturada.
El que no comparteixo amb tu és la teva defensa a mort d’en Fidel i en Chávez. Tu dius que a l’Àfrica s’hauria de poder apropiar més de les riqueses que genera, i això és el què ha permès en Chávez i em sembla raonable. És raonable que un país pugui gaudir de gran part de les seves riqueses i no regalar-la als yankis. Però no em negaràs que ne Chávez és un populista que está hipotecant el futur de Venezuela malgastant milions de petrodolars que es podrien invertir en la gent a base de militaritzar la població, crear cooperatives que perden diners, contractant molts més empleats dels que necessita el sector públic… tot per tenir una xarxa clientelar cada cop més gran i assegurar-se les victòries electorals.
De Cuba ja ni en parlem, poden tenir sanitat, però són menys lliures que una rata i els turistes són els reis del país. A cuba hi ha tres estrats socials, del règim, turista i populatxo.
Ara bé, per mi apareix per aquí dos tios que fan les coses molt raonablement i pensant en la gent, en els desvalguts, que són en Lula i (potser) L’evo Morales. L’Evo Morales pot elegir entre convertir-se en un populista ineficient com en Chávez o acostar-se més a en Lula amb l’aventatge de disposar de petrodolars… veurem que passa.