-Que els partits que recolzen Chávez hagin guanyat des de 1998 TOTES les eleccions i referèndums que hi ha hagut al país. Incloent les presidencials, referèndums revocatoris, constitucionals, legislatives… totes! Per majoria i sense trampes.
-Que el cop d’estat de la Patronal no tirés endavant l’abril de 2002. Golpe a un caudillo deien sense manies aleshores!
-Que l’oposició hagi fracassat, no només amb el cop d’estat, sinó també a les urnes. No es van presentar a les darreres legislatives i, com era de preveure, l’Estat de Dret continua i les eleccions es van fer. A les darreres presidencials fins i tot el candidat de l’oposició va reconeixer la victòria neta i legal de Chávez.
Tant El País com un ecuálido que corria pel meu bloc mentint més que RCTV asseguren que a Veneçuela aprofundir en el socialisme, construir el Socialisme del Segle XXI suposa caminar cap al partit únic. Es pot mentir tant? La proposta d’alguns partits de l’esquerra que ha assumit el presiedent Chávez és la d’unificar l’esquerra, no la de prohibir l’opisició! Si és que ni fa falta. Elecció rere elecció a Veneçuela cada dia menys gent dóna suport a una oposició corrupte i colpista que cada vegada més s’identifica només amb les famílies més riques del país. A Veneçuela hi havia un 80% de la població per sota el llindar de la pobresa abans de Chávez i a les darreres eleccions l’oposició sumava ja només el 36,90% dels vots, cada dia més aprop del 20% que li correspon com a màxim.
Així doncs, estaria bé que d’una vegada per totes el BOE del PSOE deixés de mentir i clamar per un nou cop d’estat i assumís d’una vegada per totes que el poble de Veneçuela ha escollit democràticament una i una altra volta que vol aprofundir en el Socialisme i que per tant cal respectar la expressió de la sobirania nacional. Ara a Veneçuela per cada persona hi ha un vot, ni Cisneros ni Carmona ni Petckoff manen més que cap altre ciutadà, simplement, tenen un vot, tal i com la democràcia, l’Estat de Dret i la ciutadania de la que ja parlava la Il·lustració estableixen.
Podeu llegir l’editorial d’El País aquí. Miraré de penjar-lo a la xarxa per tal que pogueu accedir-hi quan facin pagar per llegir-lo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!