El Bloc d'en Xavier Monge

Salut blocaires,
Ja sé que podeu dormir tranquilament sense els meus articles però m’havia acostumat a una regularitat prou important al meu bloc i l’he trencada. Res, que estic d’exàmens i la cosa va dura. No m’agrada escriure massa ràpid sinó que li dedico una estona a cada article. I precisament el que no tinc ara mateix, són estones lliures. Porto dos exàmens i encara me’n queden quatre (Economia Política, Dret Penal II, Hisenda Pública i Dret Civil II). Ja veieu que entre obligacions i contractes, mercats, política fiscal i homicidis em queda poc temps. Acabo l’1 de febrer però espero poder escriure abans.

De totes maneres, si teniu una estoneta diumenge, us proposo que participeu a la manifestació unitària d’empreses en lluita. Es tracta d’una manifestació convocada per treballadors/es de Mercadona, Iberia, Seat, la Vanguardia, etc. I que té el suport de molts sindicats de classe, organitzacions polítiques i socials i de la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat. És diumenge 21 a les 12 hores a la Plaça Universitat.

L’esquerra encara existeix, i és anticapitalista!
Segueix: us adjunto el comunicat de Maulets que val la pena de llegir

Maulets,
el jovent independentista revolucionari crida el jovent català a
mobilitzar-se contra els atacs a les treballadores i a participar en la
manifestació convocada a Barcelona diumenge dia 21, a les 12 hores a
Plaça Universitat.

L?ofensiva
neoliberal no s?atura: deslocalitzacions, acomiadaments en massa… la
desregulació i la precarietat van imposant-se com a dinàmica
generalitzada en el món laboral amb l?objectiu de garantir l?obtenció
d?enormes profits per a les elits financeres i les transnacionals, tot
val actualment en les paradoxals circumstàncies de consagració del caos
i la llei del més fort. En aquest sentit, les iniciatives polítiques
que estan donant-se a nivell europeu, en consonàcia amb les premises de
la Directiva Bolkestein i l?Estratègia de Lisboa, accentuen el seu
caràcter rotundament antisocial i palesen la marcada parcialitat de
l?estat en el nivell econòmic i laboral.



El govern espanyol i els sindicats majoritaris fan l?ullet a les grans
empreses amb la nova reforma laboral; aposten decididament per la
felexibilitat i per la precarització de les ocupacions, fonamentalment,
les ocupacions juvenils. La tendència precaritzadora del capital
europeu que impulsa les noves legislacions, es combina als Països
Catalans amb la nostra peculiaritat econòmica com a balneari, geriàtic
i espai d?oci massiu d?Europa; com també amb la dinàmica general del
nou capitalisme a erosionar el mode productiu fordista i a destruir
l?estabilitat del treball com a element central de l?activitat humana i
pilar essencial dels mínims de benestar social. El resulat és ben
palpable i l?explotació amb temps fragmentats, els acomiadaments i el
risc constant s?han convertit en variables inevitables de la vida de
les classes populars catalanes.



La lluita contra la reedició del mal anomenta pacte social, un atac
evident a la classe treballadora és més indispensable que mai.A la
Catalunya nord, la lluita contra el CPE, impulsat pel govern
conservador de l?estat francés va ser una bona mostra de la
potencialitat del conflicte social en l?època de la suposada fi de la
història i la desaparició de les classes. Resulta ben constatable que
allò que ha desaparegut no és el conflicte capital-treball (els atacs
dels grans centres de poder econòmic i financer, no en deixen dubtes al
respecte), sinó l?estat del benestar com a model d?acumulació dels anys
daurats del capitalisme.



La reacció a la part dels Països Catalans sota dominació espanyola
contra la depredació capitalista tampoc no s?ha fet esperar; així, les
contínues mobilitzacions contra les deslocalitzacions i les
privatitzacions i la mobilització dels treballadors d?Ibèria a
l?aeroport del Prat de Llobregat en són bons exemples. Tanmateix la
resposta popular no ha estat de moment a l?alçada de les agressions que
els governs (conservadors o partidaris de la vergonyosa tercera via)
implementen.



La resistència ha començat ha estendre?s sí, però ha de continuar i
crèixer tant qualitativment com quantitativa: de la capacitat de
cohesionar i orientar totes aquestes lluites a crear una vertadera
consciència de classe treballadora i d?oposició al sistema capitalista
dependrà la nostra capacitat per crear alternatives i espais
contrahegèmonics al sistema establert a mitjà termini. I per aconseguir
això, aquestes lluites han d?anar lligades a les altres lluites que es
donen en el nostre país, com les mobilitzacions contra l?EEES en
l?espai estudiantil, les lluites contra l?especulació i en defensa del
territori… Els nous conlictes socials que han estat capaços
d?enriquir (i no desplaçar, com algunes voldrien) la històrica oposició
dels treballadors assalariats amb qui s?enriqueix mitjançant
l?explotació del seu esforç.



Per això, des de Maulets, el jovent independentista revolucionari,
fem una crida a la solidaritat amb els treballadors en lluita, i a
acudir a la mobilització que s?ha convocat en suport a totes aquestes
lluites.

Els sindicats majoritaris i la patronal ja han pactat la nostra
precarietat; el nostre rebuig ha de ser contundent i clar: el jovent en
peu de guerra!