El Bloc d'en Xavier Monge
De Barcelona als Països Catalans, dels Països Catalans al món
Consideracions jurídico-penals del delicte d’injúries a la corona
s’entengui el què està passant. En primer lloc convé dir que el dret
penal és l’última ratio, és a dir, que només entra en joc quan és la darrera manera de d’arreglar
les coses. Aquest principi està en crisi, junt amb la presumpció
d’innocència entre d’altres, en l’actual onada d’expansió del dret
penal i el rebrot del Dret Penal de l’Enemic
(hi entraré un altre dia). En segon lloc els delictes, d’acord amb la
seva teoria general, tenen dues vessants: l’objectiva i la subjectiva.
En l’objectiva entren en joc els tipus delictius recollits al CP, és a
dir, el fets. En el Tipus Subjectiu hi entra l’ànim, la voluntat de l’autor.
Repassant
els manuals de Dret Penal i els apunts respecte el delicte d’injuries
he recordat com estava el tema. Cal ara que apunti una nova figura, el
bé jurídic protegit. Aquest bé és allò que el legislador mira de
protegir tipificant el delicte. Així, en un homicidi el bé jurídic
protegit és la vida humana, en les agressions sexuals és la llibertat i
indemnitat sexuals, etc. En el cas de les injuries és l’honor i la
imatge pública de la persona, tot i que és un tema força discutit per
la doctrina i amb una jurisprudència prou diversa. Tot bé jurídic té
els seus límits i en el delicte d’injúries, com el de calúmnies (que
suposa imputar falsament un delicte a algú), el límit es troba en la
llibertat d’expressió. D’altra banda, reiterada jurisprudència i
pàgines i pàgines de doctrina coincideixen en que els càrrecs públics i
polítics estan sotmesos a la legítima crítica i discrepància i com a
tal han de suportat amb les seves funcions els atacs d’aquest tipus,
emparats per un Dret Fonamental, de la constitució espanyola i dels
Drets Humans, com és la llibertat d’expressió.
Els Drets
Fonamentals i Humans, en especial aquell recollits expressament a la
constitució espanyola, són d’aplicació directa i passen per davant de
la resta de normes de l’Ordenament Jurídic. Així doncs, la llibertat
d’expressió passa per sobre de la resta de lleis, inclòs el tipus
delictiu de les injúries. Encara amb més raó en el cas d’injuries a la
corona, que estan emparades pel dret a la llibertat d’expressió i la
discrepància política. En aquest cas de la crema de fotografies ha
quedat palès que no s’està jutjant una acció concreta. El què està en
joc ara mateix a l’Audiencia Nacional
és el límit que els tribunals espanyols estan disposats a fixar a la
llibertat d’expressió. Està en joc la discrepància, la llibertat, en
definitiva, un mínim de democràcia irrenunciable fins i tot en un estat
amb tants dèficits democràtics com l’espanyol.
Espero haver
esclarit una miqueta el tema i que aquesta breu lliçó de dret penal i
consideracions jurídiques serveixi per entendre la gravetat de que onze
persones hagin estat citades ja a declarar a l’Audiencia Nacional
per un delicte d’opinió. És un cas d’aquells que hauria de posar els
pels de punta fins i tot a aquelles persones que defensen la legalitat
vigent. Amb la llei a la mà, hi ha tants motius per jutjar als
antimonàrquics com per no fer-ho, tot és qüestió d’on situem el límit a
la llibertat d’expressió. Podem fer-ho a l’estil iranià i penjar a
tothom que dibuixi un Mahoma, o podem fer-ho amb principis democràtics
i despenalitzar d’una vegada els delictes d’opinió i de fons polític.
L’independentisme i el republicanisme no són malalties que guareixi la
presó, o són ideologies que es frenin a cop de martell judicial, són
idees polítiques que la repressió mai podrà aturar com els 300 anys
d’ocupació borbònica i 350 (quasi quasi) d’ocupació francesa han
demostrat.
Per acabar posaré uns quants delictes que es
castiguen de manera similar a les injuries al rei (cremar una foto!),
perquè veiem la proporcionalitat de la justícia espanyola. Recordeu, la
pena va dels 6 mesos als 2 anys:
-Inducció a la prostitució de menors i incapaços: 1 a 5 anys
-Ús de menors o incapaços en pornografia: 2 a 4 anys
-Abandonar un menor d’edat o incapaç: 1 a 2 anys
-Robatori amb força: 1 a 3 anys
Podria continuar però crec que ja us en feu la idea… oi?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per la lliçó, molt interessant.
Collons! Fa por analitzar el problema des de aquesta perspectiva! Maleïda Audiencia Nacional… Molta sort amb la manifestació.
Una abraçada des de Xile…
És per això que em sembla important no oblidar que no s’ha prés cap mesura judicial per reprimir els regidors andalusos que feren proclames per la Tercera República española. En realitat aquestes proclames són més sedicioses que les del jovent cremaire de fotos, però no són un atac al moll de l’ós espanyol, que no és altra que el domini. Així doncs, quan aconseguim un moviment prou fort per fer proclames desde modestos Ajuntaments dels territoris en fase d’assimilació per la República catalana, ja veureu com els de l’"Audiencia" aquesta que d’escoltar no en sap gens, es posaran a treballar de valent, que per aixó els paguen: per acobardir i mantenir els dominis i les colònies.
Si fem un balanç de la violència acumulada en els segles de vandalisme nacionalista espanyol, amb el rosari de delictes objectius i subjectius característics, ja es veu que el Codi Penal, que en gran part seria vigent en aquesta República catalana lliure, queda fora de servei, i haurem d’aplicar el Codi Penal Internacional que tan treballosament ha d’agafar molt protagonisme en el segle XXI.
La llibertat està més a prop del que sembla, i accions simples plenes de coratge i de compromís amb la dignitat personal i col·lectiva aterren els castells de cartes dels autoritaris disfressats amb togues democràtiques. El més trist és que continuem alimentant-los cada dia, cada mes, cada pressupost, a cada renúncia, a cada silenci, a cada "peixet al cove".