El Bloc d'en Xavier Monge

Amb aquest article començo una serie d’opinions sota la frase Cal atacar a qui ens ataca. He creat una categoria d’articles al bloc [enllaç] per aquesta mini campanyeta blocaire a la qual us animo a sumar-vos-hi.

La base dels articles és prou evident. No podem restar impassibles mentre ens ataquen. No n’hi ha prou amb respondre a crits a les bofetades, no n’hi ha prou en queixar-nos i plorar, no n’hi ha prou amb la reacció a l’acció. Cal atacar a qui ens ataca. Si volem avançar cap als nostres objectius polítics hem de ser els primers en avançar, no esperar a que l’adversari o l’enemic ho faci primer. No hem d’esperar a a que retallin l’estatut de nou per exigir la independència, per exemple. Cal que plantem cara i que avancem i que qui ens ataqui hagi de recular més enrere del que estava abans.

Dedico el primer article a Iniciativa per Catalunya – Verds i, per extensió, al seus socis d’Esquerra Unida i alternativa (i obviament al Tripartit, és clar). Els hi dedico perque ha passat el què havia de passar. L’ambició dels socialdemòcrates de mala consciència ha dut a IC-V a la Conselleria d’Interior, la responsable directa de la repressió política i social amb els Mossos d’Esquadra i les seves brigades político-socials al capdavant. Joan Saura i Joan Boada són els dos màxims responsables d’aquesta conselleria i per tant de les actuacions del cos policial creat per Felip V. (segueix)

La responsabilitat política directa és evident doncs en la detenció de Núria Pòrtulas [Suport a la Núria] i la posterior entrega a l’Audiència Nacional espanyola, casa de tortures i suspensió de tot principi democràtic de justicia. És innacceptable a més que J.Boada es referís a la Núria com algú que duia a terme activitats terroristes arribant a parlar d’explosius i bombes quan fins i tot el jutge d’instrucció ha descartat aquesta possibilitat! És inacceptable que IC-V titlli de feixistes les accions contra les seves seus exigint la llibertat de la Núria quan ha estat aquest partit i el seu màxim dirigent qui ha dut a terme una política de Caça de Bruixes mirant de treure’s de sobre tot element potencialment subversiu capaç de desemmascarar el sistema socio-econòmic i polític i als partits que l’apuntalen, entre ells IC-V.

Cal doncs atacar a qui ens ataca. Cal dons plantar cara a IC-V, a EUiA i a les joventuts i sectorials d’aquests partits. No podem deixar que passi un sol dia sense la Núria a casa. Cal que els hi recordem a cada instant, a cada vila, a cada seu i a cada comarca. Cada acte electoral (s’acosten les municipals), cada ple dels ajuntaments, cada visita oficial o trobada de militants han de convertir-se en un recordatori de la seva política repressiva d’inspiració Sarkozyniana.

IC-V ens ataca!
Cal atacar a qui ens ataca!