CAP al CORRAL

 

Treure el pessebre de sobre el moble de l’entrada m’ha portat poca feina. Fa alguns anys encara m’entretenia a posar molsa, l’àngel de l’anunciata penjat en alguna branca, els pastors i, sobretot, la pastora que muny una cabra, una figureta italiana molt bonica que em va regalar l’amic Josep Mañà.

Darrerament el pessebre es limita a tres cabres: un ramat petit, certament. És una presència simbòlica, una insinuació. La cabra daurada de banyes llargues me la van regalar les meves nebodes, la negra grassoneta la vaig comprar en una fira, i la de banyes cargolades me la va portar la Mireia de Mallorca. A la capsa dormen els suros, l’atzavara de plom, la figuera de moro i la resta del bestiar. Embolicats en un paper fi també hi tinc els rabadans ajaçats, que miren la pastora com muny, mentre es couen les sopes a l’olla. I bons flocs d’encenalls per amortir les sacsejades d’aquest univers desat al traster.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *