Club Arnau de Vilanova

Els fets demostren que aquesta mena de compareixences ajuden, i potser obliguen, a pensar o repensar el país, també críticament. Encara que comporti que alguns en comptes d’exercir la crítica, prefereixin la desqualificació personal, en aquest cas contra el polític guanyador en vots i escons en les dues darreres eleccions al Parlament de Catalunya. I és que els anticossos actuen amb velocitat. Tan veloços que al dirigent socialista José Zaragoza li va faltar temps per denunciar “deliris independentistes” i “sectarisme” quan Mas encara no havia ni acabat el seu discurs. El representant socialista no hi veia absolutament res de positiu o d’aprofitable.Mal averany, aquest, en l’actuació des del poder. En canvi per l’altre extrem, d’altres han considerat que Mas ha traït el “dret de decidir” pel fet de no esmentar el terme “autodeterminació” com a dret a exercir,tard o d’hora. Caldria que algú fos capaç d’explicar com es menja que es pugui argumentar que el “dret a decidir” d’una nació com Catalunya no inclou el dret a l’autodeterminació. Sigui com sigui, el cert és que, de fet, cap partit polític a Catalunya proposa l’exercici d’aquest dret ara mateix, perquè ni gaudiria encara del suficient suport per exercir-lo, ni segurament la independència obtindria majoria a les urnes. Al catalanisme encara li queda per fer molta pedagogia interna. Sí, interna. Perquè cara a la resta d’Espanya, el catalanisme actualitzat de Mas considera que ja cal tancar la llarguíssima etapa d’explicar-nos i de fer pedagogia a l’Estat: ara ens toca a nosaltres decidir “en el llarg camí cap a l’autogovern i les llibertats nacionals”, amb “consensos més amplis”, “que descansin en majories qualificades”.

Per si quedés alguns dubte, Mas ha parlat de Catalunya com la seva “única pàtria” i no ha posat cap limitació al “dret a decidir”, fins al punt que davant el constant intervencionisme de l’Estat “per terra, mar i aire en la vida dels catalans”, el catalanisme ha de “superar d’una vegada per totes la situació de dependència”. Acceptat que Catalunya és una nació i que el mateix Parlament de Catalunya ja ha declarat més d’una vegada el dret de Catalunya a l’autodeterminació, a parer de Mas cal de totes totes evitar uns esculls encara amenaçadors: la fractura social entre els catalans, i l’eventual resistència a no integrar-se en el catalanisme per part del milió llarg d’inmigrants que aniran esdevenint ciutadans de Catalunya a tots els efectes. Per això cal exercir-hi dots de seducció que generi en els nous catalans un fort sentit de pertinença, amb la satisfacció de pertànyer a una societat del benestar, si més no millor que la d’origen.

Mas obria la seva exposició de redefinició del catalanisme desgranant quatre objectius fonamentals: 1. “Fer de Catalunya una nació de plenitud” amb un projecte atractiu, basat en quatre elements fonamentals; 2.“Aposta per un país capdevanter” amb sis grans transformacions; 3.Construir la Catalunya global”(situar Catalunya en elmón); 4. Afirmar “el dret a decidir per nosaltres mateixos sobre allò que ens és propi” ja que aquest dret “és l’exercici de la democràcia en estat pur”. Segurament alguns d’aquests enunciats no són del tot novedosos a Catalunya, però sí que ho són en el desenvolupament d’aquells quatre objectius, sobretot en el que afecta l’Estatut que es troba en el Tribunal Constitucional, i en algunes idees i uns accents que redifineixen el catalanisme transversal que es propugna. La proposta de “casa gran” però, hagués estat més atractiva si s’hagués accentuat més l’aspecte social prioritzant el combat contra les bosses de pobresa existents, l’atenció a algunes greus dificultats en àrees rurals i de l’agricultura, les jubilacions de misèria de la gent gran, la baixa atenció als minusvàlids i deficients mentals, la desoladora violència de gènere, etc.

Per acabar, fóra bo per al país que aquestes i altres aportacions des de territoris ideològics diferents, provoquessin consensos en el catalanisme com els que es van produir al llarg dels segles XIX i XX en moments crítics i difícils. Al menys ja és simptomàtic que les quatre plataformes sobiranistes catalanes més conegudes s’han manifestat obertes en les seves primeres reaccions davant la redefinició del catalanisme. A destacar la ferma posició de Mas front a una eventual modificació de l’Estatut pel Tribunal Constitucional (“incompetent i grollerament manipulat”), i les cinc actuacions proposades sota aquest frontispici:: “l’Estatut no es toca, i si es toca no s’accepta”.

Ricard Lobo
Article publicat a El Singular digital el 26 de novembre de 2007.