Inmigración y República Catalana de Diego Arcos

 Serbia Argentina: Justícia 2, impunitat 0
Por Diego Arcos

 Radovan Karadzic i Luciano Benjamin Menéndez, dos genocides, terroristes d’estat, criminals de lesa humanitat, responsables, tots dos en els seus respectius països, de les morts de milers de persones, de tortures, violacions, desaparicions.

Menéndez, àlias “El cadell”: militar argenti comandant del Segon corpus de l’exercit argenti durant la dictadura de Videla, a la ciutat de Córdoba, controlava la meitat nord del país. Dirigia un camp de concentració i extermini denominat La Perla, ideòleg del discurs de la repressió, considera que el marxisme es hereditari i per tant s’han de criar (sic) els fills dels subversius en famílies cristianes, per eradicar el mal de la seva anima i per això organitzava el segrest de les presoneres embarassades fins el part, quan eren eliminades i els fills lliurats en adopcions il·legals, per salvar-les

Serbia Argentina: Justícia 2, impunitat 0

Por Diego Arcos

 Radovan Karadzic i Luciano Benjamin Menéndez, dos genocides, terroristes d’estat, criminals de lesa humanitat, responsables, tots dos en els seus respectius països, de les morts de milers de persones, de tortures, violacions, desaparicions.

Menéndez, àlias “El cadell”: militar argenti comandant del Segon corpus de l’exercit argenti durant la dictadura de Videla, a la ciutat de Córdoba, controlava la meitat nord del país. Dirigia un camp de concentració i extermini denominat La Perla, ideòleg del discurs de la repressió, considera que el marxisme es hereditari i per tant s’han de criar (sic) els fills dels subversius en famílies cristianes, per eradicar el mal de la seva anima i per això organitzava el segrest de les presoneres embarassades fins el part, quan eren eliminades i els fills lliurats en adopcions il·legals, per salvar-les. Fins ara s’han recuperat menys d’un centenar de fills de desapareguts per part de les “ABUELAS DE PLAZA DE MAYO”.

Menéndez gaudia de la impunitat establerta per tots els governs electes, havia estat jutjat, condemnat i indultat per Alfonsín i Menem.

S’havia arribat a la impunitat, en un mateix barri podien trobar-se botxins i víctimes.

El moviment social per els Drets Humans no ha parat fins que no els van condemnar, i aquesta setmana s’ha acabat la impunitat per el Cadell Menéndez. Als 81 anys, ha estat sentenciat a reclusió  perpetua en una presó comú. Res d’habitatges de luxe en les casernes, amb la família, amb servents, i tot a càrrec dels diners públics. Aquesta condemna significa que no podrà gaudir de cap tracte especial, ni per la seva edat, sortirà de la presó quan sigui cadàver.

Ell i un grapat de còmplices han estat jutjats i condemnats. Ara l’Argentina esta una mica mes neta. Han estat sotmesos a la Justícia, la que ells li van negar a les seves víctimes, moltes d’elles, companys i amics meus.

Si jo estic viu es perquè no em van enxampar, malgrat que vaig militar en la clandestinitat tot aquell temps.

El Cadell Menéndez es un dels responsables de la destrucció d’una generació i del desgavell del país, un desgavell que encara patim.

Es una Victoria del moviment per els drets humans i dels moviments socials i d’esquerres.

I ara continuarem amb tots els genocides.

Que prenguin nota en La Haia i a veure si ho fan igual o millor.

Radovan Karadzic, ideòleg del genocidi balcànic, va organitzar violacions en massa de dones musulmanes, en camps de concentració, per part de les seves tropes, per que tinguessin fills serbis. Responsable confés del setge de Sarajevo, de la matança de Srebrenica.

Jo també vaig estar a prop, hi era a Tuzla quan la massacre de Srebrenica, dirigint la Brigada Terra i Llibertat, de Voluntaris d’Ajuda Obrera a Bósnia. Vam col·laborar mínimament amb les tasques solidaries a l’arribada dels supervivents de Srebrenica, al juliol del 95. En els nostres vehicles vam traginar familiars dels supervivents per assetjar les casernes del cascos blaus, i aixi exigir-les que aturessin la matança.

Tothom sabia que es preparava el crim. Els soldats holandesos havien desarmat a la Armija, (l’exercit republicà de Bósnia) a Srebrenica, deixant a les víctimes en mans dels botxins. No m’ho va explicar ningú, ho vam veure nosaltres mateixos, fèiem de traductors i escoltàvem les mentides dels oficials, utilitzàvem els nostres passaports europeus per acompanyar supervivents que ens explicaven l’horror.

Famílies que  s’abraçaven i feien explotar granades per suïcidar-se units, davant de la massacre inevitable, suïcidis infantils, de nens que havien vist com Radko Mladic ordenava tallar els caps dels seus pares amb serres mecàniques.

Ara Karadzic esta en la presó. No es igual que el cas de Menéndez, l’empresonament de Karadzic es un negoci, una transacció amb els que el protegien.

No es una Victoria d’un moviment social, però es una derrota de la impunitat i es una avançament per el moviment de les famílies de les víctimes.

La impunitat dels genocides ha perdut aquesta setmana, la justícia, per camins diferents, els ha fet dos gols.

 Però el partit continua. Haurem d’utilitzar aquestes derrotes dels criminals i terroristes d’estat per enfortir els reclams i perseguir-los, fins que siguin a la presó, de per vida.

Ara li toca a Holanda, haurà d’explicar moltes coses que van passar a Srebrenica.

No s’escaparan, ni els botxins, ni els seus protectors interessats

Diego Arcos Barcelona, 26 de juliol de 2008. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!