PUTO CATALAN es un missatge d’un company de blogsfera, que m’ha servit per enrraonar sobre la meva condicio de migrant i la meva eleccio de ser catala i no espanyol.
Arnau: em primer lloc, et felicito per les teves paraules.
El mon catalanista encara no sap ben be que fer amb nosaltres i no us n’adoneu que nosaltres, de forma totalment natural, anem decantant-nos cap el projecte històric de la nació Catalana, incloent-hi els nostres projectes personals en el present català i deixant de banda el projecte espanyol.
I això passa per que un migrant es abans de tot el fill d’una societat dominada i espoliada. Si no fos així, vindríem com a turistes i/o inversors.
I un fill d’una nació sotmesa, inconscientment anirà cap els seus companys d?infortuni.
Però a mes a mes, poques societats com la dels PPCC per acollir i incorporar gent forana.
Entre d’altres raons perquè vosaltres mateixos, catalans i catalanes de parició, sou immigrants al vostre país, donat que ni tan sols podeu viure en la vostra llengua a casa vostra.
Jo soc Argentí de parició, migrant per opció i català per decisió.
I estic exercint el meu DRET A L’AUTODETERMINACIÓ PERSONAL, tot assumint els preus i les conseqüències.
Company Arnau, les teves paraules, plenes de sensibilitat et fan germà de lluites i de somnis.
Fem-los realitat¡¡
Una abraçada.
Diego Arcos
arnaucuni | Calaix de sastre. | divendres, 1 de setembre de 2006 | 12:14h
¡Puto catalán!
L?altre dia hem va arribar a les orelles una d?aquelles ?anècdotes? que et deixen garratibat.
No fa gaires anys va arribar a un petit poble de la província de Tarragona un immigrant d?origen argelià.
Aquesta persona persona va arribar al poble amb l?intenció de guanyar-se la vida al camp ?fins aquí res d?especial, milers de persones immigrants treballen al camp de sol a sol cobrant una misèria-. Tot hi així gràcies el seu caràcter obert i la seva fascinació per tot allò que l?envolta va aconseguir fer-se un lloc i ser considerat un més en el poble ?que això en un poble petit és tota una proesa -.
Aquest immigrant completament arrelat, va decidir tornar al seu país d?origen ?Algèria- per visitar la família. Un dia, d?urant la seva estada al país assegut en una terrassa d?Alger, conversava pel mòbil amb un company seu tarragoní ?també immigrant-.
Mentre es desenvolupava la conversa, a la taula del costat una noia algeriana conversava amb un home d?origen Espanyol.
De sobte, L?espanyol en sentir que el nostre amic enraonava en català, digué a la seva acompanyant ?este de aquí és un puto catalán?.
Indignat aquest fa veure que no ha sentit res i continua enraonant en català, però quan penja el telèfon es dirigeix en algerià a la noia ?de tal manera que l?espanyol no s?assabenta de res- tot dient-li ?Aquest pot dir el que vulgui, però si no fos per nosaltres els catalans, aquests es fotrien de gana?.
Ara preguntem-nos: Si aquest home és un immigrant qui de nosaltres és vertaderament digne d?anomenar-se Català?
Quants de nosaltres en una situació semblant haguéssim donat la cara per defensar la nostra dignitat?
Aquest home acaba de defensar la dignitat d?un país que l?ha explotat, maltractat, humiliat i moltes vegades discriminat pel sol fet de no haver nascut aquí.
Crec que hem de començar a pensar seriosament en la caducitat de l?etiqueta ?immigrant?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em trec el barret per la qualitat d’aquest català!
Proposo que a cada persona els hi digui immigrant li féssiu l’aclariment que som IMMIGRATS (sense la “N”). Clar que això només s’aplica al que, a pesar de la discriminació dels nostres nous compatriotes, considera com la nova seva patria (tot i que no la única) a Catalunya.
Tots els immigrats sabem que un pobre currant d’origen estranger és un “immigrant” en to despectiu; però que un ric i admirat empresari alemany (p.e.) és d’origen “€stranger”.
Trobo que si aconseguim pujar aquet petit esglaó, després podrem assolir que als nostres fills els hi diguin “catalans”.
Els recomano que el resentiment no els hi porti als extrems. Part de la nostra acceptació es conèixer les regles del joc, l’Estatut per exemple. NO hem de perdre de vista que el Còdi Penal espanyol és un dels nostres grans límits o una de les nostres millors eines.
Els recomano també que llegiu a consciència el llibre més conegut del Sr. Sun Tsú i ho apliqueu a la realitat dels immigrats i de la seva societat d’acollida.
Els recomano a més a més que no fem servir aquesta digna llengua per discriminar als altres, amb la fi de no fer-la indigna. Fem-la servir perquè ens vincula a la nostra decisió de viure en un país millor, que serà millor perquè hem arribat a donar tot de nosaltres per un futur millor per als nostres fills i els fills dels nostres veïns, que seràn els seus amics i que a la llarga formaràn les seves idees.
Al qui a aquesta altura ja no li he esgotat, el convido a que em faci arribar el seu pensament sobre allò esmentat.
‘Déu, ajudeu-me a fer un país millor, una Catalunya millor. (per a TOTS)
Juancito