Les coses no són tan senzilles com les pinta la trista i roma lògica habitual. Jo no puc voler voler fer una cosa, és a dir, jo no puc imposar-me a mi mateix tenir la voluntat de fer res. La meva voluntat és involuntària per part meva, doncs, car va i ve com i quan vol, si es pot dir així. El cervell humà és l’únic capaç de pensament simbòlic i transcendent, per tant l’ateisme i el materialisme són una evident infrautilització del cervell. No us diu res; no us xoca l’extraordinària similitud del caduceu de Mercuri i la doble hèlix de l’àcid desoxiribonucleic? No seria hora ja que vosaltres, els que us atribuïu en exclusiva el nom de científics us poséssiu d’acord amb els mitòlegs i simbolistes per a estudiar aquestes coses? Baixeu, doncs, de la torre de vori i bussegeu una mica en les aigües tèrboles de la història, a fi de trobar el camí de la llum, la senda de l’enyoradíssima unitat perduda, aquella que s’amaga darrere l’esclat de la ficció material. La comprensió del no-temps (eina poderosa) n’ha de constituïr el mitjà, per tal de recuperar el ver seny, doncs. Qui s’hi apunta? Poseu-vos a la feina ja.