Us adjunto un article de Narcís Prat, catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona, sobre el del Fòrum Mundial de l’Aigua que s’ha realitzat a Mèxic.
Quins han estat els resultats de la quarta edició del Fòrum Mundial de l’Aigua (FMA) a Mèxic? El més difós ha resultat ser la declaració ministerial de 13 punts que es va fer pública el dia 22 de març passat, Dia Mundial de l’Aigua, en el qual ministres i alts dignataris dels països presents es van reafirmar "en la importància crítica de l’aigua", o van prendre nota "de les accions de les Nacions Unides", malgrat que en realitat no van posar sobre la taula cap decisió concreta.
La petició final d’alguns països perquè l’aigua fos considerada "un dret humà bàsic" no va prosperar. Per tot plegat, algunes ONG han qualificat el fòrum de "fracàs sense contingut". També s’ha identificat l’FMA com el lloc on es defensa per part del Banc Mundial i les multinacionals del sector la privatització de l’aigua davant de la seva gestió pública.
No obstant, en la seva quarta edició ha quedat clar que la privatització dels serveis de l’aigua al Tercer Món ha estat un fracàs total. Però ens equivocaríem si penséssim que el fòrum es va reduir a la declaració ministerial o al debat entre aigua pública i aigua privada, ja que ha tractat molts més assumptes, i, al meu parer, s’han observat canvis de tendència en l’orientació futura de la gestió de l’aigua.
El 2002, a Johannesburg (Cimera de la Terra), la comunitat internacional es va comprometre a reduir almenys a la meitat els 1.100 milions d’habitants de la terra que no tenen accés a l’aigua potable i els 2.400 milions que no tenen clavegueres (objectius del mil.lenni). Pel que s’ha vist al fòrum, aquests objectius mínims no s’estan complint. Per què i què s’ha de fer per millorar aquesta situació és una cosa que s’ha discutit intensament en el fòrum. Com a conclusió podem dir avui dia que és possible garantir una dotació mínima d’aigua (40 litres/habitant/dia, el que se’n diu aigua per a la vida) a les zones rurals dels països en desenvolupament i als barris pobres de les grans ciutats mitjançant un model de gestió pública de l’aigua.
NOMÉS FA falta voluntat política i una bona governança, és a dir transparència i participació pública (bon govern) en tots els processos de gestió de l’aigua per evitar la corrupció, que és la barrera més important per a la gestió eficient de l’aigua. Els diners que això suposen són una misèria comparats amb la despesa militar, per exemple. En aquest sentit, diverses organitzacions de les Nacions Unides i també moltes ONG (IUCN, WWF) han donat exemples de com amb una bona governança és possible gestionar eficientment l’aigua per a ús humà i, al mateix temps, protegir el medi ambient.
Els aspectes purament reivindicatius no cabien en el fòrum oficial, i per això, en un altre recinte, s’ha celebrat un fòrum alternatiu en el qual s’han presentat casos de com la cobdícia d’empreses i governs sense escrúpols és la causa de la degradació de múltiples ecosistemes aquàtics i la destrucció del mitjà de vida de moltes famílies. S’han donat exemples molt clars de com empreses recolzades per la corrupció governamental estan destruint valls, pobles i cultures precisament per la falta de governança. Al final, doncs, el debat no és entre gestió pública o gestió privada de l’aigua, el debat és gestió amb o sense els implicats i les seves aspiracions.
En aquesta edició de l’FMA ha quedat clar que per complir els objectius del mil.lenni i garantir la gestió sostenible dels recursos hidràulics és necessària una política de gestió de l’aigua diferent a la practicada fins ara, que compleixi els criteris de transparència en la gestió i de participació efectiva de tots els ciutadans. Davant de la política hidràulica, basada en la construcció d’infraestructures, s’imposen els models sustentats en la gestió de la demanda i el respecte als ecosistemes. És la que recomana la mateixa UNESCO en el seu últim informe, presentat a Mèxic, el que ens demana la directiva marc de l’aigua a Europa, i el que hem definit com una nova cultura de l’aigua.
ESPEREM que els debats i les conclusions de les diferents sessions de la cimera, que, repeteixo, van molt més enllà de la declaració ministerial, siguin un bon esperó perquè d’aquí a tres anys, en la cinquena edició del fòrum, que se celebrarà a Istanbul, observem un canvi real cap a la gestió integrada, transparent i participativa de l’aigua.
De tot plegat n’hem d’aprendre molt a Espanya. Aquí, encara falta molta transparència i molta participació en la nostra política de l’aigua, que encara té molt d’hidràulica i poc d’hidrològica.
L’anul.lació del transvasament de l’Ebre no ens hauria de fer abaixar la guàrdia davant d’una política de l’aigua al nostre país que no ha canviat prou perquè la puguem qualificar com a pròpia d’aquesta nova cultura de l’aigua.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!