El passat dimecres CiU i ICV és van fer marxa enrere respecte a la proposta d’Iniciativa Popular per convocar una consulta sobre la independència. Aquesta bloqueig del tràmit no té fonament jurídics,només polítics i demostra una vegada més que tant CiU com ICV continuen apostant per la política de gesticulació enlloc d’afavorir l’exercici del dret de decidir del poble català.
Respecte la negativa d’Esquerra a donar suport a la tramitació de la ILP cal deixar clar que Esquerra no va donar suport aquest suposat pla B perquè si es va promoure i fer la Llei de Consultes es perquè amb les ILP i la llei d’iniciatives legislatives populars del 2006 no es poden fer referèndums.
Davant aquest fet costa d’entendre el posicionament de Tena, Uriel i d’d’atacar a Esquerra.
En primer lloc caldria recordar a Tena i Uriel que el seu pla B, no era cap novetat i que anteriorment algunes persones ja havien presentat propostes d’utilitzar la ILP com a eina. Recordo també com tant l’Uriel com l’Alfons criticaven aquestes persones perquè manifestaven que aquesta via no era la valida i que les propostes havien de fer-se amb rigor.
A que és deu aquest canvi d’opinió de Tena i Uriel?. Parlem clar, aquestes dues persones han fet al llarg del temps grans aportacions però prioritzen el seu ego i la seva ansietat personalista per sobre de tot.
A tall d’exemple l’últim episodi d’ego va ser quan van presentar l’IP una vegada aprovada la llei de consultes impulsada per Esquerra. Les presses mediàtiques de fer-se la foto de Tena i Uriel van tirar per terra un treball que s’estava desenvolupant en silenci amb l’objectiu de presentar una Iniciativa Popular impulsada per un ampli ventall plural de persones reconegudes de diferents àmbits socials, universitaris, econòmics i polítics. SEGUEIX
Si Tena i Uriel no haguessin prioritzat el seu jo i l’avançament dels esdeveniments possiblement el TC no hagués tocat l’apartat de l’Estatut de la Llei de Consultes perquè era un punt que no havia estat impugnat per el PP.
Si Tena i Uriel s’haguessin esperat i haguessin volgut treballar per sumar complicitats tindríem a data d’avui una proposta més forta políticament i socialment per sol·licitar un referèndum per la independència .
El personalisme del jo jo és un dels greus problemes que té a data d’avui l’independentisme. Aquest personalisme del jo cal substituir-lo per el nosaltres perquè serà l’única manera de superar amb èxit el canvi de cicle tranquil i democràtic cap a la independència que es va expressar de manera massiva el 10 de juliol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!