El bloc Antoni Garcia #noupais #nouLH

La crisi econòmica i financera que té un abast internacional té per els catalans una doble crisi.

La societat catalana és veu en primer lloc arrossegada per la crisi econòmica global i en segon lloc per la deriva econòmica del Govern de l’expresident Aznar i de l’actual cap de l’Estat Jose Luis Rodríguez Zapatero que han sotmès a Catalunya  a un gran espoli  fiscal que perjudica la nostra economia i la qualitat de vida dels nostres ciutadans.

L’espoli fiscal ofega la nostra economia  amb un Estat que no inverteix en infraestructures per donar suport a les necessitats del nostres teixit empresarial, format bàsicament per la petita i mitjana empresa, i per la imposició de reformes laborals que retallen drets socials que perjudiquen a les classes populars i mitjanes de la nostra societat.

Sí aquest fet li afegim que la nova retallada del Tribunal Constitucional,podem dir que les poques eines que establia l’Estatut per millorar la qualitat de vida dels ciutadans queden tocades de mort.

 La sentència del Tribunal Constitucional ha posat en evidència l’esgotament i la fi de l’Estat de les Autonomies. No es que l’Estatut del Parlament no tingui cabuda a la Constitució sinó que tampoc hi té cabuda l’Estatut aprovat per les Corts Espanyoles i per la ciutadania en Referèndum.

Davant aquest nou acte d’humiliació hem de saber canalitzar les nostres  energies en fer possible l’assoliment d’un estat propi, que és  la millor garantia per sortir d’aquesta crisi que posa en perill la nostra  economia, la nostra identitat i  i els nostres serveis socials.

Imagineu en que es podria destinar els 22.000 milions d’euros anuals, ,60 milions d’euros diaris,de dèficit fiscal que pateix Catalunya . La sortida de la crisi seria més fàcil, la nostra economia milloraria en competitivitat i els nostres  serveis socials, sanitaris i educatius estarien equiparats a l’alça amb els països capdavanters Europeus.

Parlar d’independència avui no es una utopia,més utòpic es pensar després de la sentència TC a l l’Estat Espanyol  és possible assolir el federalisme o fer realitat l’Espanya plural perquè en aquest camí traumàtic a quedat clar que a Espanya no hi ha federalistes. SEGUEIX

L’ horitzó com a país és  superar el sostre autonòmic i exercir el dret de decidir. En aquest camí no valen ja formules esgotades de refer pactes per negociar engrunes que només fan instal·lar-nos en una crisi econòmica i social permanent.

Els federalistes catalans han de ser valents i han d’acompanyar-nos ara en aquest camí cap a la independència per ser un nou Estat dins el marc d’una Europa dels pobles.

És evident que en aquest camí ens cal un independentisme transversal, però també hem de ser conscients que si els sectors catalanistes del PSC o sectors sobiranistes d’Iniciativa no són capaços de que les seves formacions donin per superat l’autonomisme han de ser valents i apostar per fer possible vies de confluència i de col·laboració amb Esquerra.

Durant aquest anys Esquerra ha demostrat que és motor de canvi en àmbits social, nacional i ambiental i ara per superar aquest escenari de fi de l’autonomisme cal una esquerra nacional i independentista forta perquè quan Esquerra és forta el país avança.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!