Antoni Escudero i Martínez

El Dia Mundial del Turisme ha estat tot un èxit aquest any. Cap a mig miler de persones ens van congregar al Castell de Biart per celebrar el final de la temporada turística. Els canvis en l’organització de manera que ha passat de ser un àpat a peu dret a un de tots asseguts i amb servei, ha agradat més a la gent. De totes maneres, el meu discurs és com sempre, una de les coses més esperades. La gent sap que parlo clar i no m’amago de res. M’agrada dir el que penso i no tinc perquè ser políticament correcte. Amb respecte per tothom, això és el que vaig dir. //Segueix//

Bon dia,

Benvinguts al Castell de Biart. Director general de turisme, Joan Carles Vilalta, gràcies per venir. Alcalde de Masarac, alcaldes i alcaldesses, Director Territorial d’Innovació, David Mascort, president de la Diputació, Enric Vilert, directora general del Patronat, Dolors Batallé, presidents dels gremis de la Federació, president de la Cambra de Comerç, amic Domènec Espadalé, president de PIMEC, Iñaki Frade, president de la Foeg, Jordi Comas. Amics i amigues del sector, sigueu ben retrobats a la festa del Dia Mundial del Turisme d’aquest 2010.

Vull agrair també als col•laboradors, als proveïdors i a les cuines que han volgut participar de la festa. Aquest any comptem amb la Cuina del Vent de l’Alt Empordà, l’Aula Gastronòmica del Baix Empordà, Cuina Volcànica de la Garrotxa, Associació d’Hostaleria de Girona i Radial, la Selva Gastronòmica i Aula d’Hostaleria del Ripollès. Tots ells estan treballant per oferir-nos el millor de la seva cuina.

27 de setembre. Dos dies abans de la convocatòria de vaga general. La inoportunitat més EXQUISITA. Davant la crisi, en comptes d’arremangar-se, aturem màquines, creem malestar i intoxiquem la societat. No vull polemitzar amb els sindicats, entenc algunes de les seves pors i raons però ara no és el moment de plantar-se. NO fins que no haguem passat aquest mal tràngol econòmic. Tots patim la crisi, no només els que estan en nòmina. Respectem la convocatòria de vaga però no és el moment de posar en perill encara més l’economia del país. Aquesta vaga suposarà un cost econòmic important per la pèrdua de treball, producció i de salari. Dubto del seu èxit perquè ara, més que mai, tothom necessita la feina. No ens enganyem, només faran vaga aquells que tenen el lloc de treball assegurat. 

Fer vaga general ara que els indicadors econòmics apunten a una possible sortida a la crisi, és una TEMERITAT. El prestigiós Anuari Econòmic Comarcal VATICINA que podem tancar l’any amb un creixement lleugerament positiu de la riquesa generada i sortir definitivament de la recessió el 2011. Més motius encara per no posar més llenya al foc amb una vaga que no solucionarà res.

Hem deixat enrere un any 2009 molt difícil. Amb una caiguda del valor afegit brut d’un 3,3 al conjunt de les comarques de Girona, sobretot per l’impacte de la recessió que està patint el nostre sector. I aquest 2010 segueix la mateixa tendència. Els serveis i l’hostaleria a Girona han registrat per primera vegada creixements negatius d’un 1,4%. Hem reculat més que la mitjana catalana (1,2%).

Per nosaltres no és cap novetat però hauria de servir per posar en estat d’alerta a tots aquells que encara no han pres consciència que si el turisme no va bé, el país s’encalla. 

La Costa Brava ha perdut un milió de pernoctacions en l’últim any encara que l’Institut Nacional d’Estadística s’entesti en desmentir o maquillar. S’ha de ser molt curós en la difusió de les dades i l’INE no ho està fent bé. Això ens perjudica molt i dóna una visió optimista que contrasta amb la nostra trista realitat.

Aquest estiu ha estat dur. Turistes contractant els serveis mínims dels hotels i menjant qualsevol cosa a la platja. La contenció de la despesa ha fet caure els ingressos en picat sobretot a restaurants i terrasses d’estiu. Ens hem ajustat en els preus i hem hagut de retallar plantilles, com tothom, però tot i així els comptes d’explotació han tret fum. Hem estat el sector que ha estrenat l’augment de l’IVA i la majoria l’hem assumit retallant el nostre marge. Què més se’ns pot demanar quan tenim la sensació que som l’ase dels cops…

El que hem estat reivindicant cada any aquí, les infraestructures, ha estat objecte de la paràlisi més gran, encara avui inexplicable. El Ministeri de Foment, com si fos una broma, ha decidit aturar trams d’obres començades del desdoblament de l’N-II i ha suspès el contracte de les obres de l’autovia A-2 a Medinyà – Orriols. Invertir en infraestructures és afavorir l’economia del país i potenciar la seva productivitat. Queda clar que l’ordre de prioritats del govern Zapatero és en si mateixa, un DESPROPÒSIT. Vegi’s si no l’exemple del pas del TGV a Figueres. Mentre França anuncia la data del 12 de desembre per posar en marxa la connexió i fa públics els horaris i la venda de bitllets, Foment encara diu que no hi ha data i desautoritza als francesos. Una paradoxa que clama al cel.

I què dir del nostre aeroport. Ryanair l’ha convertit en una entrada de turistes importantíssima. És evident que la seva implantació a Barcelona no ens ha FET cap gràcia però ara sabem que els passatgers que aterrin a Girona serà per fer turisme aquí. És doncs un argument de pes per demanar a les administracions que facin la seva contribució a la companyia perquè Ryanair mantingui les seves rutes, el nombre de vols i el seu volum de passatgers. AENA ha de rebaixar els costos i la Generalitat pagar els 12 milions que Ryanair demana. Poc més de dos euros per cada passatger que després gasta a casa nostra. L’aposta per Alguaire (a Lleida) hi ha de ser… però l’èxit de Girona no pot posar-se en risc.

S’acosten eleccions. Tots ens vindran a veure. Ja hem sentit propostes com que l’iva superreduït serà del 4% pel sector, aconseguir el concert econòmic, la prohibició de la prostitució a les carreteres…Propostes, paraules, amb les que tots els partits hi poden combregar però que un cop al govern, o no són viables, o són un camí d’obstacles sense fi.

Cada partit voldrà explicar-nos les seves propostes. Nosaltres ho tenim clar, volem una conselleria de Turisme, un dèficit que arrosseguem de fa anys. No ens en cansarem de repetir-ho. No és cap caprici d’aquest president que us parla ni de la meva junta ni dels que som aquí.

El turisme és la nostra riquesa com ho és el petroli per als països de l’OPEP com Veneçuela o l’Aràbia Saudita. L’economia de les comarques de Girona se sustenta sobre el que gasta el turisme. Ha caigut la construcció, la venda de cotxes i el consum privat. El turisme aguanta però cal DONAR-LI IMPULS. Una conselleria exclusiva per al sector ens permetria centralitzar la política turística de manera més ordenada i amb criteris unificats fomentant la promoció directa o instant als altres departaments a fer accions de millora que ens beneficien.

La relació amb el sector ha de ser estreta i no només perquè l’empresariat s’impliqui econòmicament. Hem de poder decidir com a coneixedors de la nostra realitat.

El sector turístic té una necessitat imperiosa d’erigir-se com una indústria de primer ordre d’acord amb la seva transversalitat i el seu pes en termes de creació de Producte Interior Brut (12%) i d’ocupació (14%).

I per això seguirem reclamant allò que ens pertoca, encara que sembli increïble que en una de les primeres potències turístiques mundials, una reclamació tan justa i de lògica aplastant com aquesta, no hagi estat atesa pels successius governs.

També es nota que s’acosten eleccions amb les valoracions del Centenari de la Costa Brava. Tots ens hem atrevit a posar cullerada però si no hem aconseguit l’èxit que esperàvem ha estat en primer lloc per la conjuntura. Hi ha hagut encerts i errors i d’aquests errors ens n’hem de responsabilitzar tots. Costa poc parlar ara però amb les reunions que s’han arribat a fer i el joc que se’ns ha donat com a entitats no tenim excusa. I si aquestes decisions no han arribat a qui ho havien de fer, aleshores som nosaltres, els representants, els que ens ho hem de fer mirar. Tothom és molt savi a casa dels altres però m’agradaria que tots féssim la reflexió en privat de què hem fet de manera individual per aquest Centenari.

Acabo, tot apunta que el pitjor ja ha passat. Però no en siguem espectadors. Siguem-ne protagonistes. Si la crisi ha fet que el Corte Inglés vengui viatges de l’Imserso, nosaltres també hem de ser capaços de reinvertar-nos. Quan el vent passa per la flauta, és l’hora de moure els dits. Moltes gràcies, disfruteu de la festa.