En el Dia Mundial del Turisme del passat 1 d’octubre, una de les peticions que vaig fer en nom del sector de l’hostaleria gironí va ser la supressió del Pla Director de l’Empordà, perquè segons el nostre punt de vista és viure en un model antic replet d’idees purament ecologistes. Un assumpte que ha creat un debat entre diferents sectors de la societat. Fins i tot la premsa s’ha revelat en expressar que el Pla Director de l’Empordà està derogat pel Pla territorial parcial de les comarques gironines, la qual cosa és certa. Però el que segurament no saben és que si poses de cantó els dos documents s’observa que són pràcticament rèpliques. Per tant és igual com es diguin perquè tots dos tenen la mateixa funció. Que a l’Empordà i a totes les comarques gironines es quedem lligats de peus i mans a poder crear un nou model turístic.
El Sr. Joan Armangué va escriure un article d’opinió exposant que estava totalment en contra respecte el nostre posicionament, i del qual considero que n’haig de donar una resposta perquè des del meu parer té una idea molt equivocada del que volem.
El Pla Director de l’Empordà fomenta les activitats econòmiques alternatives al turisme com són la ramaderia i l’agricultura. Dues activitats que actualment no donen cap tipus de benefici ni ocupació al territori. Estem en un moment on el nombre de persones a l’atur és exuberant, i en el sector agrari també n’hi ha.
Benidorm és un municipi que durant tot l’any té turistes i un bon clima. Doncs per què a l’Empordà no podem augmentar la nostra temporada? Per què el sector turístic que és la mare dels ous de l’economia gironina, no pot mantenir-se tot l’any? Què ens ho ha d’impedir?
El Sr. Armangué expressa que voler un model turístic com el que demanem seria un retorn al model del “desarrolismo” que preval la quantitat sobre la qualitat. Això no és cert i sabem que a les comarques gironines ara més que mai potenciem la nostra qualitat. Tot el sector turístic gironí ens estem posant les piles perquè la qualitat estigui per sobre de tot. Un exemple clar és la creació de l’associació Costa Brava Hotels de luxe que té la finalitat de promocionar els turistes tot el luxe que els pot aportar la Costa Brava. Fruit de la unió de diferents propietaris d’hotels de quatre i cinc estrelles i, de restaurants de categoria de la província de Girona.
Un projecte d’inversió com el que volem, no està enfrontada ni en qualitat, ni en el no cuidar el paisatge, ni el potenciar la gastronomia, el patrimoni cultural i arquitectònic. Tot el contrari, volem un model turístic que combini tot això. Que deixi de banda, les idees ecologistes de no tocar el paisatge i el voler que no sigui explotat; que eviti que els boscos continuïn essent propietat de gent particular o administracions que no tenen diners per mantenir-los, netejar-los, estiguin bruts i siguin risc d’incendi.
Contràriament de quan són explotats per empresaris amb l’objectiu de donar bona imatge dels seus projectes d’inversió i així tota la zona que els envolta, com poden ser jardins que mantenen impecables i sobretot amb la finalitat que el territori sigui conegut pel màxim de gent possible.
El Sr. Joan Armangué en bona part del seu article nomena les Jornades “l’Empordà, el paisatge com a actiu econòmic”, un conjunt de xerrades en què fins i tot en algunes he estat participant i, a on es tracten temes que sonen molt bé però no deixen de ser un conjunt d’utopies sobre un mateix assumpte, el paisatge, el qual els empresaris turístics ja sabem que poc negoci ens dona. Perquè certament hem de ser conscients que no es pot donar a conèixer el paisatge sense visitants o turistes. Si no ens venen poc ensenyarem. Per tant, hem de buscar una formula de crear que l’Empordà sigui un parc temàtic que combini l’oci i el paisatge.
I amb aquesta combinació aconseguirem més inversió per millorar les nostres infraestructures que actualment estem molt lluny de tenir-ne de qualitat; reforçarem els nostres municipis i així els farem més rics perquè del turisme en podran viure una gran part de les comarques empordaneses. Molts estan situats en localitzacions amb vinyes i així formen part de la Denominació de l’Empordà, per tant es podrien beneficiar de l’arribada de més turistes perquè visitin els seus cellers, potenciant l’enoturisme. D’altres tenen patrimoni cultural i arquitectònic, actualment molt desconegut per alguns per la qual cosa amb més visitants, doncs més promoció i més coneixença.
En definitiva, podríem exposar un llistat extens dels beneficis que tindria la supressió de les limitacions dels plans territorials i així l’obertura a construir un projecte d’inversió que converteixi a la província de Girona en què els 365 dies de l’any sigui un negoci constant, sense temporades altes i baixes. Ja està bé de posar per sobre de tot els models europeus centrats en idees naturistes. Hem de ser innovadors i entre tots els sectors econòmics de les comarques gironines lluitar per un model turístic que ens transformi en un pol d’atracció per a tot el món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un parc temàtic o qualsevol complexe turístic, si està fet amb bon gust i integrat adecuadament en el entorn pot inclus aportar algo bo al paisatge, i a mes es poden fer acords perque l’empresa ajudi a arreglar terrenys del voltant, a ‘naturalitzarlos’ adecuadament.