Cal estar atents al "centre" polític. Segur que és l’espai en el que hi ha més per arreplegar. I tots els que aspirem a fer que el sentiment de llibertat nacional, d’independència, sigui majoritari, l’hem de tenir ben present. Ara, també és bo recordar que qui busca el centre desesperadament s’acaba perdent…
Ho dic perquè aquests dies de reflexió i de refundació a la carta sembla que hi ha persones que estan disposades a reflexionar tan sols si se’ls garanteix que el camí els duu al centre, que no és res més que el que elles entenen que és le centre.
El que passa és que avui dia, tal i com van les coses, el centre polític català s’ha desplaçat clarament cap a àmbits d’ambició nacional cada vegada més desacomplexada, menys presoners de la conjuntura. Això no vol dir que hàgim de començar a fer política de "cop de pit i endavant" ni molt menys. Ans al contrari. A més a prop ens sentim de comptar amb la força suficient per trencar el marc, més `rudents hem de ser en les formes (encara que més radicals en els plantejaments).
Serà clau controlar el "tempo" polític, amollar quan calgui i tibar quan ho considerem convenient. Tot per fer possible el que fins ara, de fet, el nacionalisme majoritari ha considerat impossible (potser perquè ho era) i ara, en canvi, sembla que és més a l’abast.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La veritat és que sóc bastant escèptic amb la paraula "centre" si tan sols la utilitzem per intentar abarcar un àmbit majoritari de simpatitzants o militants.
Considero que el nacionalisme majoritari té més possibilitats de mirar endavant pensant en Catalunya, personalment és el meu àmbit de lluita i de treball, però també és cert que el discurs polític hauria d’estar unificat. S’avança quan hi ha pensaments diferents que poden enriquir i sumar, però es retrocedeix quan aquests pensaments diferents (a vegades massa distanciats ideològicament) poden enriquir però la seva suma no és real.
Tot i això, m’ha agrat la forma d’afrontar aquesta nova (potser no tant) situació: hem de ser prudents en les formes, encara que més radicals en els plantejaments.
Potser "arreplegar" no és la paraula adequada. Ho dic per com sona (partidista?, maquiavèlica [en el sentit principesc, no republicà de la paraula]?). En fi, vull dir que les paraules tenen ressonàncies i el vocabulari és important. Dit això, crec que estàs en forma, i no et cansis de sumar i empènyer cap al sentit comú, el progrés i la sobirania.
Benvolgut Antoni,
Comprovo amb gran sorpresa que CDC es fa dir Convergence Democratique de Catalogne a la Catalunya Nord (tal com figura al logo de la pàgina web http://www.cdccat.com). Quin sentit té això? Si té algun sentit la presència de CDC a la Catalunya Nord, no és el de ser un referent de catalanitat, i no d’assimilació dels catalans a la cultura francesa? Em sembla una gran incoherència que el logo sigui en francès i no en català, i em sembla que amb això demostreu no entendre res del paper que els catalans del Nord us demanen que feu.
Tal com diu el títol, he de dir que realment, amb gent de Convergència com tu o com en López Tena dóna gust tractar-hi, llegir-los, escoltar-los. Molts, moltíssims, que ens moven entre CiU i ERC, estem cansats del populisme chavista d’alguns (Carod) o de la perpètua tremolor de cames (Mas), i ens sentim plenament identificats amb gent de discurs fresc i renovador com el teu i el d’altres. La llàstima és que a les properes eleccions estatals, com que l’estructura dels partits encara no s’haurà mogut massa, ens haurem de conformar a votar en blanc o algun partit ultraminoritari… Però de més verdes en maduren, i sinó fixem-nos en l’Imaz… Tant de bo que això siguin els prolegòmens de la caiguda de l’insultador antinacionalista oficial Duran i Lleida, que estic segur que resta més que no suma… Per cert, en l’article de més avall, crec que t’has deixat un camp de batalla important: el dels mitjans de comunicació. Crec, sincerament, que sense un diari nacionalista fort la independència no és viable. Els de l’Avui estan posant esforços a millorar (i molt) el seu format, de fet crec que és un gran diari, però… té viabilitat un gran diari nacionalista en català mentre la gent de l’òrbita convergent (que sou molts) seguiu obsedits en comprar la Vanguardia i veure què diu en Barbeta, perquè aquest sí que és un diari "seriós"? (però ultraespanyolista, us oblideu de dir). I, per últim, m’agradaria que em confirmessis si és veritat la notícia que va sortir fa poc a l’Avui que UDC té un 30% dels militants de la federació, uns 16 mil, perquè crec que no es pot engreixar més amb càrrecs un monstre que s’ha definit per activa i per passiva com a contrari a la plena sobirania nacional. Atentament i amb admiració,