Avui ha mort Josep Arges. Josep Arges feia de capellà de poble. Els darrers tres anys ha estat rector de la parròquia de Cadaqués. Ha estat aquí, des d’on escric ara mateix, on l’he trobat i l’he conegut. Erem veïns i hem compartit algunes converses. Però mossèn Arges era un home de Déu, un home tocat per l’Esperit, un home del Concili. Josep Arges era un home modern que ha passat per Cadaqués, i per la vida de molts de nosaltres com un àngel. Però no com els àngels que ens pinten algunes històries beates, sinó com els àngels que sempre he imaginat: joiosos, honestos, sorneguers i seriosos, forts, sincers i tendres, intel·ligents i senzills. Tot això era mossèn Arges. I nacionalista. Un home del país que es va donar al país i que va saber moure els cors de les comunitats a les que servia.
Ara que una part de l’Esglèsia malda per recuperar poder a costa d’espiritualismes estranys, malalta de conservadurisme carpetovetònic, de beatisme desencarnat, l’exemple de mossèn Arges, que havia fet tornar la gent a la parròquia per la via del convenciment, fent-se càrrec dels altres sense amagar-los el que són, és una gran lliçó.
Una lliçó que ens serveix a tots els que ens dediquem a fer comunitat, a construïr país. Una lliçó joiosa per a tots els que sempre tenim present que "hem vingut a incendiar la terra, per fer-ne una de nova, feta de llibertat, justícia i veritat". Descansi en pau. Els que quedem seguirem treballant!
(Per cert, a qui el conegui i em llegeixi, seria bo recollir-ne els escrits: comentaris, homilies, el que tingueu. En pot sortir un bon conjunt de textos que ens faran molt de bé a tots plegats).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Malgrat, els meus pares en guarden molt bon record. Tant ell com Joan Alsina van marcar tota una generació de malgratencs que començaven l’edat adulta en un món que els prometia, si hi treballaven i hi creien fermament, la llibertat nacional que als seus pares els havia estat arrabassada, tot era possible…