Vaig arribar a Bilbao ahir al matí. El PNB m’havia convidat a dictar una conferència sobre la Guerra Civil a Catalunya, en el marc de les celebracions de l’Alderdi Eguna. El dinar amb en Juan Mari Atutxa, la Josune Ariztondo i en Koldo Echevarria va donar per molt. Atutxa ens va explicar un sopar entre l’Enrique Múgica, l’Anton Cañellas i ell. Durant el sopar, en el que en Múgica no va parar de parlar de democràcia i de drets, Atutxa li va demanar si això volia dir que també seria el "seu" defensor del poble. La resposta va ser molt clara i premonitòria: "Seré el defensor del pueblo de todos, excepto de vosotros, los nacionalistas". Es veu que en Cañellas es va quedar lívid.
Després de l’acte al Carlton, primera seu del Govern basc l’any ’36, i en el que un altre cop la celebració institucional va ser molt ben combinada amb dances i actuacions tradicionals (quan n’aprendrem els catalans? quan ens treurem de sobre els complexos?), sopo amb el rector de la Universitat del País Basc, Iñako Pérez Iglesias, un salmantí euskaldunberri que molt aviat farem venir a Barcelona.
I avui, al Parlament de Vitòria-Gasteiz, el discurs del Lehendakari: dret a decidir , per dret i per seguir fent d’Euskadi un dels països amb més qualitat de vida del món. Un dels tres països del món amb IDH més alt; un dels tres països d’Europa amb el nivell de renda més alt; un dels països d’Europa amb menys atur; un dels països d’Europa amb més inversió pública per habitant. Les inversions previstes per a aquest exercici m’han fet enrogir d’enveja. El Lehendakari tanca el discurs dient més o menys literalment: "que nadie se confunda, y me sabe mal por quien lo hace: LA SOLUCIÓN DEL PROBLEMA CON ESPAÑA NO VIENE DE NEGOCIAR ESTA O AQUELLA COMPETENCIA. TENEMOS QUE SER HONESTOS CON NOSOTROS MISMOS. TENEMOS DERECHO A DECIDIRCON I CON QUIÉN QUEREMOS VIVIR JUNTOS, Y LO HAREMOS." És difícil dir-ho millor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La gent del PNB la saben molt llarga, per una banda envien Imaz per donar suport a l’estatucidi perpetrat per Mas i ZP i per l’altre, la seva portaveu, declara que ells no voldrien l’estatutet, ni regalat.
L’estatut del Parlament implicava millor finançament i més autogovern, això era un problema pels bascos, els hi hauria tocat rascarse la butxaca. Amb el pacte Mas-ZP van quedar descansats; continurá l’espoli a Catalunya, in eternum.
Només cal llegir aquesta entrevista amb Arzallus:
Què penseu que ha quedat, doncs, d’aquell acord?
Evidentment, no res. A un amic meu català, economista que viu entre Londres i Barcelona i que es va passar de Convergència a Esquerra fa un cert temps, jo li havia dit que a l’acord famós li anirien tirant aigua fins al punt que no sabrien si era vi negre, rosat o simplement aigua. I al cap de poc em va enviar un missatge dient “ja no hi ha res de vi”. I és el que penso que ha passat. I això és, també, el que vol Zapatero per a Euskadi. Ho dic amb tot el meu compromís personal. No sols és que jo analitzi la situació, sinó que sé que l’estratègia de Zapatero i la del PSOE, en aquests dos anys, és d’eliminar Ibarretxe de la vida política i aconseguir d’Imaz i companyia allò mateix que s’ha encolomat a Catalunya
Com veieu el paper d’Esquerra en tot el procés?
Ara hi ha una gran campanya contra Esquerra pel tema de l’Estatut. Els de CiU són despietats en aquest tema. I crec que és molt injust. Esquerra està pel “no” -només faltaria- per la manera que s’han mofat d’ells. Essent aliada ERC de Zapatero, tant a les Corts com al Parlament, és incomprensible i poc ètic que els socialistes hagin pactat pel darrera amb CiU. No s’entén. Els socialistes no han tingut paraula perquè l’actual Estatut no té res a veure amb el que s’havia pactat. Resulta que la financiació de Catalunya era la preocupació més important, i d’això, res de res. Ara els donen un 50% de l’IRPF, quan abans ja tenien un 35% pactat amb Aznar. És un petit pessic més de recaptació que, com a resultat de dos anys de debat sobre l’Estatut, s’ha de veure com un autèntic frau. Jo ho veig així almenys. És una traició que han fet Mas i Zapatero als d’Esquerra. Zapatero els ha fet el salt amb voluntat de liquidar-los políticament, perquè és això el que sens dubte ha pactat amb Mas. Ara estan amb el tema de si el Govern tripartit català ha de seguir o no i si han de fer eleccions. I jo no sé si Maragall es tornarà a presentar, no ho crec. Maragall és una molèstia avui per a Madrid. I Mas i Maragall són incompatibles…
Per què penseu que Zapatero ha deixat ERC a l’estacada?
És evident que a Zapatero li interessa més pactar amb CiU a Madrid que no pas amb ERC. A Carod se’l van carregar pel tema Perpinyà. I jo demano, per què diantre no pot parlar algú amb ETA? Per què no pot un polític negociar una pau per a Catalunya? Jo ho veig del tot lícit. Jo em conec molt bé aquestes campanyes de crucifixió. Jo ja li vaig trucar a Carod i li vaig que d’aquelles en necesitava una dotzena per ser un home. A mi me n’han fet cent mil… Una altra cosa és que el seu partit li hagi fet prou suport, crec jo. Si algú del seu propi partit ha aprofitat per laminar-lo, doncs allò no és un partit.
Com veieu que a ERC les bases demanaven el “no” i la direcció el vot nul…
És una mica xocant. Lògicament penso jo que si és un partit democràtic, ha de seguir l’opinió de la majoria. Si les bases ho volen, s’ha de complir. Una altra cosa és que determinats elements de la cúpula sentin que hi puguin perdre alguna cosa, que els facin fora del Govern, que temin que puguin rebre una castanya electoral i que puguin baixar en nombre de vots. Ara, ja ho veurem si baixen. Jo no ho crec de cap de les maneres. Alguns han apuntat allò de coincidir en el “no” amb el PP; i jo crec que allò és una bajanada que no es mereix ni una resposta. El “no” pot ser per mil raons, i no té res a veure amb el del PP. No n’han de fer cas. Jo si fos d’ERC, votaria amb un “no” rotund.
CiU havia dit que no votaria un estatut amb algunes de les limitacions de l’actual…
Cal demanar qui ha estat el frívol aquí. L’important no sols és el que deia l’acord previ a tot el procés, que s’ha desvirtuat completament, sinó el contingut retallat de l’actual text. És clar sembla que a CiU això se li’n refot, de tota manera no és el seu Estatut. CiU pensa només en el poder, no en l’Estatut, que si porta alguna cosa, millor, però no és allò que compta per a ells. El que conquereix Mas amb aquesta operació és recuperar la Generalitat. Mas pensa que si a les properes eleccions treu la majoria de vots, que presidirà la Generalitat. Aquest és el tracte amb Zapatero, no l’Estatut de Catalunya. I Duran possiblement desitja ser ministre a Madrid. Aquest és el joc dels interessos politics.
…..
http://www.terricabras-filosofia.info/cat/informacio2.asp?ID=13677
Aquestes paraules d’Ibarretxe no són només paraules que se les emporta el vent, sinó que van acompanyades de fets. Ibarretxe va defensar la reforma de l’Estatut aprovada pel Parlament basc (el famós Pla Ibarretxe) amb convicció i dignitat, tant a Gasteiz com a Madrid. Quina diferència amb l’actuació de Convergència i Unió, que amb el pacte de la vergonya (ai, perdó, de la Moncloa) va dinamitar l’Estatut del Parlament. I encara té la barra de vendre l’estatucidi com un gran èxit.
Basquitis crònica (sindrome Ibarretxe, altars a Arzlluz, etc.). Quan llegeixo el blog de l’Anasagasti, trobo grans elogis a Catalunya. per tant, menys mirar a Euskadi i a Espanya i comportem-nos com un pais normal.