Veus literàries: Joana Serra de Gayeta
Per Miquel López Crespí, escriptor
L’any 1976 Joana Serra de Gayeta havia estat guardonada amb el “Joan Ballester” juntament amb Miquel Mas Ferrà; aleshores aquell era un dels premis literaris més importants de Mallorca juntament amb el “Ciutat de Manacor”, el “Ciutat de Palma”, el “Llorenç Riber” i el “Born” de teatre que es donava a Ciutadella. Aquesta autora ja s’havia donat a conèixer amb el llibre de narracions Taules de marbre que obtingué el “Ciutat de Manacor 1974” i que va ser editat a la col× lecció de narrativa “Gavilans” de l’Editorial Turmeda. Joana Serra de Gayeta també havia obtingut el Premi Sa Pobla de Narració l’any 1972.
Però la dèria literària li venia de molt lluny. L’any 1968 ja havia guanyat un accèssit de poesia en un premi convocat pel Centre Parroquial de Sant Josep de Badalona, per a escriptors joves, amb Sense to ni so, Aquests mateix any publicava els seus primers poemes a la revista Algebelí de Muro (Mallorca). En el setanta-tres va quedar tercera als Premis Octubre de poesia amb T’ho dic amb les paraules. L’any 1975 publica poemes a Les cinc branques: poesia femenina catalana, editat i recopilat per Roser Matheu, amb la col× laboració d’Octavi Saltor, Antoni Sala-Cornadó i Maria Assumpció Torra i Alber.
La GEM diu de Joana Serra de Gayeta: “Escriptora (Pollença 1950). Es llicencià (1974) en filologia romànica, en l’especialitat d’hispànica, a la Universitat Central de Barcelona. Des de 1974, és professora de l’Escola Universitària de Professorat d’Educació General Bàsica, adscrita al Departament de Filologia Espanyola i Moderna. Ha conreat la narrativa a Taules de marbre (1974) i Nosaltres esperàvem Míster Marshall (1976) i la literatura infantil a La bruixa Lonieta (1993). És coautora d’alguns llibres de text d’ensenyament de la llengua catalana, com Llenguatge (1979), Drac (1980), Parla (1989) i Llengua (1991). Des de 1992, és directora de publicacions de la Col× lecció Vell Marí, d’Edicions Cort”.
El 19 de desembre de 1975, un mes després de la mort del vell dictador, na Joana em dedicava Taules de marbre. Malgrat que pugui semblar paradoxal, aleshores na Joana era la meva professora de català a Magisteri. Per aquelles circumstàncies de la lluita antifeixista, l’Organització d’Esquerra Comunista, el partit d’esquerra revolucionària on jo militava, decidí que, com a escriptor, el meu indret de militància més adequat seria l’Escola de Magisteri. Per aquest motiu em vaig matricular en el curs 1975-76 i, juntament amb els excel× lents amics i companys Gabriel Matamales, Antoni Mir (l’expresident de l’OCB), Margalida Seguí, Àngels Roig, Josefina Valentí, Salvador Rigo i tants i tants d’altres que ja no record, mitjançant l’organització de les Plataformes Anticapitalites d’Estudiants actuàrem a fons en la lluita per la democratització de l’ensenyament, la normalització del català, el combat antifeixista, la necessària renovació dels tètrics plans d’estudis del franquisme…
[Continuar]
La professora i escriptora Joana Serra de Gayeta, sense militar en les nostres organitzacions antifeixistes, ens donà suport en tot moment i esdevingué una columna fonamental de la batalla per la normalització del català a Magisteri i per la democratització del centre. Posteriorment, com ja he explicat una mica més amunt, participà activament en totes les activitats del Congrés de Cultura Catalana i, alhora que consolidava el seu paper d’escriptora, era també exemple de compromís de l’intel× lectual amb la seva cultura i el seu poble.
La “novetat” de l’any 1976 era el sorgiment d’alguns autors nous en el panorama literari mallorquí. En Miquel Mas, na Joana Serra de Jayeta, en Joan Perelló i jo mateix publicàvem a Campos en una coneguda impremta dirigida per Sebastià Roig i que ja es coneixia per l'”Editorial Roig”, tres llibres de “combat” (o almanco aquesta era la nostra intenció; que es parlàs de la nostra aportació a la literatura catalana).
Els llibres editats eren Baf de llavis de Joan Perelló; Massa temps amb els ulls tancats, de Miquel Mas Ferra, que sortia juntament amb Nosaltres esperàvem Míster Marshall de na Joana Serra de Gayeta; i el meu drama (guanyador del darrer premi Ciutat de Palma de teatre), que portava per títol Autòpsia a la matinada i, en certa manera, abundava en indèntica temàtica i estructura teatral de Ara, a qui toca? que havia obtingut el Premi “Carles Arniches 1972” de l’Ajuntament d’Alacant per a obres en català.
La presentació es va fer d’una manera ben informal al baret Es Pou Bo, que en Climent Picornell tenia a Gènova. Era dia 22 d’abril de 1976. Posteriorment muntàrem una tauleta al Born i el dia del Llibre, quan començàvem a vendre els primers exemplars, la policia vengué i ens manà retirar-la. Haguérem d’anar a un racó, davant de l’antic Bar Antonio, a la cantonada del carrer San Felio.
