Literatura catalana moderna - Illes

La Cartoixa de Valldemossa i la literatura catalana contemporània

Gabriel Janer Manila, Joan Moll Marquès i Rosa Capllonch presentaren El darrer hivern de Chopin i George Sand

En altres articles he escrit en referència als “deures@ de l’escriptor català, la “obligatorietat” no escrita, però que és una exigència de les editorials, de promocionar cada nou llibre que s’edita. “Deures i obligacions” que, amb el temps, es fan quasi insuportables. Però no és aquest el cas de la presentació de la novella que m’acaba d’editar a Barcelona Edicions Proa. En referesc a El darrer hivern de Chopin i George Sand, que recentment hem presentant en el marc incomparable de la Cartoixa de Valldemossa, en la Cella Museu Frédéric Chopin-George Sand.
L’editora, de tots coneguda, és prou seriosa i, pel que sembla, ha fet i fa la promoció normal i de rigor de totes les novetats que publica. Tampoc no he rebut mai la més mínima insinuació pel que fa a la “obligatorietat” no escrita ni signada en cap contracte, de fer la feina de promoció de la novella. Si ho he fet és perquè m’ha vengut de gust i els amics m’han encoratjat a fer-ho. Així de senzill.
I, per si mancava cap cosa, he de confessar que la recent presentació de la novella en la Cartoixa de Valldemossa, ha estat per mi una de les experiències més interessants, culturalment parlant, de les que he tengut d’aquests darrers anys.

La presentació, a càrrec de l’escriptor Gabriel Janer Manila, la propietària de la Cella Museu Frédéric Chopin-George Sand, Rosa Capllonch Ferrà, juntament amb la interpretació final de l’obra de Chopin “La gota d’aigua” pel músic Joan Moll Marquès, em reconcilià amb aquest tipus d’actes. Si tots poguessin ser així, amb aquesta càrrega d’humanisme, d’amistat, quin plaer per a un escriptor, com podrien mudar les coses dins el nostre somort panorama cultural!
Tot plegat, la història de la presentació, va començar amb uns inicials contactes amb l’Obra Cultural de Valldemossa, l’ànima de la qual és la infatigable activista cultural i excellent poetessa Antònia Serrano. N’Antònia va tenir la idea de presentar la novella a la Cartoixa i de seguida inicià els contactes adients amb aquests dos grans amants de la música i la literatura que són els germans Rosa i Jaume Capllonch Ferrà, que, des del primer moment, s’oferiren de forma amable i desinteressada.
De cop i volta, a mesura que, com per art de màgia mercès a les gestions de n’Antònia Serrano, s’anava concretant satisfactòriament la presentació de la novella, m’adonava com, sovint, els autors exageram les dificultats amb què ens trobam per a donar a conèixer la nostra obra al públic lector dels Països Catalans.
Sovint hem escrit i hem parlat sobre les campanyes de marginació i silenci a què la reacció nostrada i el paranoucentisme dominant ens té acostumats. Els escriptors i les obres que no surten en determinades enciclopèdies i històries de la literatura, el control de revistes i suplements de cultura… Potser hauríem de parlar també dels collectius i persones que, rebujant el ferest autoodi dominant, continuen lluitant en defensa de la cultura catalana i els seus autors sense parar esment en amiguismes de cap mena, en les interessades “recomanacions” del comissari de torn.
Quan l’autor es relaxa una mica, deixa per un moment les armes que li permeten fer front a la guerra que li tenen declarada els reaccionaris, el verinós exercit de cínics, sicaris i servils de tota condició, és quan s’adona que, malgrat que ell no hi havia parat esment fins aquell instant, és molt més elevat el nombre d’amics que el d’enemics. És quan reflexiones, quan comproves que res no hauria pogut fer, mai no hauria pogut publicar ni donar a conèixer els més de quaranta llibres en català de novella. poesia, teatre, narrativa juvenil, història local o assaig, si no hagués comptat amb el suport inestimable dels amics que han fet possible aquella o tal altra edició; la crítica objectiva i desinteressada en el suplement de cultura, l’entrevista en el diari, la ràdio i la televisió, la xerrada en universitats i instituts, els treballs d’alguns estudiants de filologia catalana, els consells amistosos sobre tal qüestió, la correcció i millora d’un original abans de la seva publicació… I, també, no en mancaria d’altra, la defensa aferrissada de la teva obra i persona quan, signant l’article o la carta al director, s’han enfrontat de forma valenta i decisiva contra els sicaris que emprant la calúmnia, la mentida i el pamflet han provat de demonitzar la teva obra i la teva persona.
Record ara mateix les desenes de cartes en defensa del llibre L’Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) que, de forma valenta i decidida, enfonsaren la ferotge campanya rebentista ordida per destacats membres del carrillisme illenc (PCE) i d’Izquierda Unida. Però els exemple de solidaritat combativa podrien multiplicar-se.
Rosa Capllonc Ferrà, propietària de la Cella Museu Frédéric Chopin-George Sand i ànima dels famosos festivals de música Chopin, que cada any se celebren a la Cartoixa, és una d’aquelles persones que en veure-re-les per primer cop ja captes que tan sols viuen per a l’art i per la música. Basta analitzar els nombrosos objectes d’impressionant valor històric i sentimental que serva el Museu. Objectes d’incalculable valor per a la història que la família Capllonch, i més concretament els germans Jaume i Rosa, han anat aconseguint i arreplegant amb amor fora mida per anar bastint, a través dels anys, aquest autèntic santuari que serva la memòria de dos dels artistes més genials del segle XIX.
Cal confessar que sóc visitant assidu de la Cartoixa. D’ençà fa molts d’anys, potser més de quaranta, no hi ha any que no l’hagi visitada a la recerca d’un record, d’un indici tant de la història de Mallorca, com de la vida i l’obra de Frédédic Chopin i la mateixa George Sand.
Les vistes varen ser més freqüents en els anys de redacció de la novella que acaba d’editar Proa. L’amor de Rosa Capllonch per servar la memòria dels protagonistes de la meva novella (i també de Corambé: el dietari de George Sand, que acaba d’editar Pagès Editors de Lleida) és també, indiscutiblement, responsable, en bona part, de les meves novelles. El floc de cabells de Chopin servat en una de les urnes de vidre del Museu, els originals de les partitures del músic amb les seves correccions, les pàgines de l’original d’Un hivern a Mallorca, de George Sand, la màscara mortuoria del músic polonès, la roba, els dibuixos dels fills de Sand, Maurice i Solange, amorosament conservats, les desenes d’objectes de la vida particular dels dos artistes que, des de sempre, hem pogut contemplar, han ajudat a conformar en una determinada direcció la novella que dia vint-i-vuit de maig várem presentar a les mateixes celles de la Cartoixa on Chopin va compondre La gota d’aigua que, de forma tan magistral, va interpretar el músic Joan Moll Marquès.
I per si mancava encara cap cosa per a fer més agradable la presentació a la Cartoixa, nombrosos amics venguts de tot Mallorca ompliren les sales de la presentació. Membres i directius de l’Obra Cultural de Valldemossa i de Palma com Antònia Serra, Antoni Colom o Cathy Sweeney hi eren presents al costat del músic Rafel Estaràs, el poeta Joan Manresa, mestres i professors com àngels Roig i quasi tot el collectiu d’ensenyants del Collegi Manjón de Palma, entre molts d’altres ensenyants d’altres centres docents. Hi havia també històrics de la lluita antifranquista com Monxo Clop i Josep Serra, històric dirigent del PSOE illenc, un autèntic socialista i republicà de debò, emocionat, com tants d’altres assistents a l’acte, davant el sentit recordatori a una “rotja”, com ella solia considerar-se, com va ser George Sand. Amics venguts expressament de sa Pobla, una munió de gent, en definitiva, que novament em demostrava que els enemics dels escriptors catalans a Mallorca només són dos o tres, sempre els mateixos, mai en augment, sortosament!, i en vies d’extinció.
Tots aquestes pensaments i reflexions vénen donats per
l’ambient de cordialitat que envoltà la presentació de la novella El darrer hivern de Chopin i George Sand, el passat dia vint-i-vuit de maig, a càrrec, com ja he dit, de Rosa Capllonch Ferrà, Gabriel Janer Manila i Joan Moll Marquès.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!