Adhesió de l´escriptor Miquel López Crespí al Manifest Nous temps, noves eines NI UN PAS ENRERE – PER LA INDEPENDÈNCIA, PEL SOCIALISME, PELS PAÏSOS CATALANS – NI UN PAS ENRERE

Adhesió de l´escriptor Miquel López Crespí al Manifest Nous temps, noves eines

 

NI UN PAS ENRERE – PER LA INDEPENDÈNCIA, PEL SOCIALISME, PELS PAÏSOS CATALANS – NI UN PAS ENRERE

 

El moviment independentista contemporani va néixer com un moviment polític popular tot just quan es tancava la Transició i es veien les limitacions del nou règim fruit de la pervivència d’elements estructurals del franquisme i de les renúncies de l’oposició. Davant d’això, es va engegar una estratègia de resistència i d’acumulació de forces que, després d’un període prolongat d’anys de lluita, va aconseguir fer emergir la crítica a l’Estat i contraposar-hi l’alternativa independentista.
Avui ens trobem davant un col·lapse que pot ser definitiu de l’Estat postfranquista, accentuat pel marc de fons de la crisi capitalista. Aquesta situació, unida a la tasca persistent de l’independentisme, situa Catalunya més a prop que mai de la ruptura amb l’estat espanyol, mentre que al País Valencià i a les Illes s’albira la possibilitat real de trencar l’hegemonia que el PP ha tingut fins ara en les principals institucions i s’expandeix, cada dia més, l’exigència del Dret a Decidir. S’obre així una nova possibilitat d’acció política fructífera arreu dels Països Catalans que, tot i la diversitat, coincideixen en la necessitat d’un procés d’alliberament nacional, de transformació social i de revitalització democràtica tot avançant cap a la superació del marc polític actual.

Tanmateix, els elements per a una regeneració de l’Estat espanyol també hi són encara, com la renovació de la monarquia, l’adaptabilitat de les elits, i fins i tot, determinats moviments dins l’esquerra alternativa (que, malgrat el potencial rupturista, podrien acabar fent el paper de substitució del PSOE i esdevenir propagadors d’una simple reforma d’Espanya dins el mateix sistema de dominació actual). Davant aquest repte, partim de la convicció que en el context polític actual l’única possibilitat efectiva de sortida política que pot donar pas, a curt i a mitjà termini, a un avanç cap al socialisme al nostre país és el procés de destitució del poder espanyol i la construcció d’una República catalana independent.

Des del punt de vista dels interessos de les classes populars dels Països Catalans, cal donar una sortida a l’actual crisi, en un sentit favorable als nostres interessos i necessitats cada dia més urgents. I això requereix que l’independentisme d’esquerres jugui el seu paper històric. Ara més que mai, des de l’espai d’Unitat Popular que s’està construint, s’ha de fer un esforç important per a situar les expressions de protesta popular en l’estratègia independentista, de manera que les posicions d’esquerra esdevinguin hegemòniques dins l’independentisme d’acord amb els interessos de la majoria.

En aquest camí, el 9 de novembre vinent serà una primera fita, al Principat. Si no garantim el referèndum, el procés independentista i de transformació social, difícilment es podrà engegar, i es farà més difícil avançar cap una República realment independent, tot desplegant un procés constituent democràtic i popular, que posi les bases d’un nou model social, econòmic i polític.

A la resta dels Països Catalans, caldrà treballar perquè amb l’avanç del dret a decidir es conquereixin espais de decisió política, en un context d’agressions socials i nacionals que també crea condicions extraordinàries per a l’augment de la consciència i l’organització populars. Volem que amb la independència d’una part del territori s’estableixi clarament que la nostra aspiració és una República de caràcter federatiu, en la qual podran convergir el conjunt dels Països Catalans en la mesura que aniran desenvolupant el procés independentista ja engegat.

Finalment, convé també treballar per a convertir aquests moviments democràtics de ruptura i d’expansió de la democràcia en els primers passos cap al socialisme. Si no volem viure en un món de creixents desigualtats i de constant pèrdua de drets, el repte de la humanitat és la construcció d’una alternativa social i política de caire socialista. Un socialisme, és clar, que integri les aportacions de la lluita i les reivindicacions feministes, ecologistes i de tots els col·lectius que malden per alliberar-se. Això vol dir que aquesta lluita pel socialisme ens obliga, com a poble, a desplegar les aliances estratègiques més adequades a nivell internacional.

Per tot plegat, els i les sotasignants, implicats en la lluita per la independència i en defensa dels interessos populars, pensem:

– Que cal treballar per desenvolupar la proposta política de la Unitat Popular (que té en la CUP la seva expressió més consolidada) perquè serveixi per a enquadrar amplis sectors en lluita arreu dels Països Catalans, de les classes populars catalanes, en una orientació clara d’alliberament nacional, de classe i de gènere. L’objectiu ha de ser la construcció del referent de masses del nostre projecte polític. Ens cal un mitjà orgànic poderós d’articulació i de difusió, en el qual es puguin identificar amplis sectors populars.

– Que l’independentisme d’esquerres s’ha de situar de manera decidida al costat del moviment popular independentista, superant recels, mancances i ha de treballar activament perquè aquest moviment sigui la garantia del Referèndum del 9N, de la proclamació de la República Independent i del desplegament d’un procés constituent democràtic i popular.

– Que l’independentisme d’esquerres s’ha de situar clarament al costat dels moviments que impulsen el dret a decidir, l’empoderament popular i l’aprofundiment democràtic.

– Que l’independentisme d’esquerres és la millor eina per a situar els moviments socials i populars en l’estratègia de ruptura i que no pot defugir aquesta tasca tan necessària. perquè el nou estat incorpori les reivindicacions pròpies dels moviments emancipatoris, i aquests han d’aprofitar una conjuntura com l’actual d’agitació i avanços polítics. Per això és urgent una bona imbricació de les lluites socials en el procés independentista.

– Que, conseqüentment, cal un pol d’esquerres ben articulat dins l’independentisme. I que, anant més enllà, aquest pol sigui l’embrió al nostre país d’una alternativa socialista al capitalisme.

– Que la urgència del moment requereix una agrupació de forces dels sectors independentistes i d’esquerres que comparteixen aquestes prioritats tàctiques i estratègiques.

Països Catalans, 30 de setembre de 2014

 

NI UN PAS ENRERE – PER LA INDEPENDÈNCIA, PEL SOCIALISME, PELS PAÏSOS CATALANS – NI UN PAS ENRERE (Web Llibertat.cat)

 
Una trentena de personalitats de l’independentisme d’esquerres criden a la creació d’un nou espai de confluència estratègica
La crida s’ha fet a través d’un manifest publicat a la xarxa sota el lema “Nous temps, noves eines. Per la independència, pel socialisme, pels Països Catalans: ni un pas enrere!”.

18/10/2014 Política

Avui al migdia a la pàgina web niunpasenrere.cat s’ha publicat el manifest “Nous temps, noves eines”
Avui al migdia a la pàgina web niunpasenrere.cat s’ha publicat el manifest “Nous temps, noves eines”
Avui al migdia s’ha publicat el manifest “Nous temps, noves eines”. Entre els signants inicials del manifest s’inclouen persones d’arreu dels Països Catalans vinculades a la CUP com el regidor de Mataró, Xavier Safont-Tria; a l’ANC, com el membre de la formació, Josep Sabaté, i militants històrics de l’indepentisme d’esquerres i de l’MDT com en Carles Castellanos o en Toni Infante. Així mateix, també apareixen entre els promotors personalitats vinculades als moviments socials i independentistes com la sociolingüista Blanca Serra o l’ex-alcalde d’Arbúcies, Jaume Soler.

En el manifest, que ha sortit publicat al domini niunpasenrere.cat, les persones sotasignants criden a la creació d’un “pol d’esquerres ben articulat dins l’independentisme” que pugui esdevenir, asseguren, “una alternativa socialista al capitalisme a través del desenvolupament de la proposta política de la Unitat Popular”.

D’aquesta manera, els signants entenen que aquesta proposta estratègica és l’única capaç “d’enquadrar amplis sectors en lluita arreu dels Països Catalans” i consideren que la CUP suposa “la seva expressió més consolidada”. Així, doncs, el text remarca que l’independentisme d’esquerres s’ha de situar “de manera decidida” al costat del moviment popular independentista i criden a “superar recels i mancances”, així com a “treballar activament” perquè, aquest moviment, “sigui la garantia del Referèndum del 9N, de la proclamació de la República Independent” i del desplegament d’un procés constituent, democràtic i popular.

De la mateixa manera, el text argumenta que “és urgent una bona imbricació de les lluites socials en el procés independentista” ja que, asseguren, “l’independentisme d’esquerres és la millor eina per situar els moviments socials i populars en una estratègia de ruptura” per tal com és capaç d’incorporar les reivindicacions pròpies dels moviments emancipadors.

Finalment, el manifest conclou assenyalant que, davant la urgència del moment, és necessària una “agrupació de forces dels sectors independentistes i d’esquerres que comparteixin aquestes prioritats tàctiques i estratègiques”.

Signants inicials:

Alegre i Sanz, Laura
professora a Sant Cugat del Vallès, ex-membre de Mauelts al País Valencià

Bacardit i Garriga, Juliana
mestra i lluitadora per la llengua al Maresme

Botran Pahissa, Albert
historiador i col·laborador periodístic, regidor de la CUP a Molins de Rei

Calafell Massanet, Jaume
membre de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca

Castellanos i Llorenç, Carles
enginyer i lingüista, històric militant independentista, Col·lectiu Drassanes

Cornellà Detrell, Dani
ex-alcalde de Celrà (Gironès) i primer tinent d’alcalde per la CUP

Corrales Pons, Maria
periodista i activista del moviment estudiantil

Cuéllar Gisbert, Juli
historiador i membre de la CUP de Mataró

de Jòdar i Muñoz, Julià
escriptor. Badalona

Fuster i Usas, Guillem
professor a Catalunya Nord, membre de l’ANC

Idrach Queral, Xavier
membre del Casal Independentista Jaume Compte i de la CUP de Sants-Montjuïc, Barcelona.

Infante Pérez, Toni
històric sindicalista, membre de la PDaD i militant de l’MDT al País Valencià.

Jové i Martí, Joel
regidor de la CUP a Alfés (El Segrià)

Lillo Colomar, Joan Vicenç
membre de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca

Muñoz i Salló, Ramon
ex-regidor d’IPS a l’Ajuntament de Salt (Gironès), militant de l’MDT

Musté Nogué, Pep
pagès, històric militant independentista. Osona.

Nebot i Calduch, Maria
lluitadora per la llengua a Castelló (La Plana)

Oca i Baradad, Xavier
ex-regidor a l’Ajuntament de Sabadell, membre de la CUP i l’MDT

Pazos i Massanas, Sandra
informàtica, regidora de la CUP a Banyoles (Pla de l’Estany)

Poveda i Planas, Josep
membre de Veïns per la Independència-ANC, i del Col•lectiu Drassanes. Badalona.

Rico i Garcia, Toni
historiador, escriptor i professor del País Valencià, membre de la CUP a Girona

Sabaté i Ibáñez, Josep
activista polític i social a les Terres de l’Ebre, membre de l’ANC

Safont-Tria Ramon, Xavier
pagès, regidor de la CUP a l’Ajuntament de Mataró

Sallas Batlle, Roger
ex-militant de la CAJEI i Arran a Badalona

Serra i Puig, Blanca
sociolingüista, històrica militant independentista, Col•lectiu Drassanes

Serra i Serra, Marta
activista cultural i militant independentista a Baó (Catalunya Nord)

Soler i Pastells, Jaume
ex-alcalde d’Arbúcies (La Selva), membre de l’ANC i vinculat als moviments de solidaritat internacional

Tolosana Arriaga, Francesc-Xavier
membre de l’MDT i de la CUP de Tarragona

Vilalta i Coletes, Josep Anton
militant de l’MDT i ex-regidor de la CUP a Torà (La Segarra)

Miquel López Crespí, escriptor

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *