#elpoderdelesparaules

Fa temps què li donava voltes però volia pensar que es tractava d’un caprici desafortunat d’un dels ministres del Spanish Reich… Però no no, la cosa ha anat prenent forma i hi ha consens en el nucli dur del govern, i els “provida” (com s’autoanomenen) fan pressió per aprovar lleis franquistes…

És clar, darrera de la proposta de llei de l’avortament s’amaga un instrument de reconquesta ideològica i infinitat d’interessos. Per a ells, es un as sota la màniga, on nomes amb una llei poden influir en molts àmbits (llibertat individus, drets de les dones, desigualtat social, etc…) Una estratègia rodona!

Mentre que “la admirada Europa” acostuma a ser un mirall per justificar politiques varies (les que convenen: mesures austeritat, taxes, tractats…), amb altres temes sembla que ells avancen (…) i aquí nedem contra corrent.

Sovint dona la sensació que els senyors que maneguen s’esforcin per emular el Tercer Reich, considerant un avortament com un acte de terrorisme i el fet de deixar morir (ajudar a morir) immigrants a Ceuta  estigui associat a qüestions de proteccionisme/patriotisme. Van molt forts!  

No entraré a fer balanç dels arguments a favor o en contra de l’avortament, però si manifestar el meu mes sentit rebuig a aquestes idees “provida”. També desitjar-li al Sr. Gallardon que encara que sigui difícil (maduresa), ni que sigui en una altra vida, tingui un fill que no vulgui i sigui gay, catalanista, ateu i tingui una parella de color, ahhhh, i que li doni molt pel sac…

Es  de irresponsables no dimensionar  els casos, com el no  empatitzar amb el hipotètic cas del nen que els seus pares no el volen! 

Poca credibilitat aporta la historia de que us preocupen tant els que encara no hi són veient com maltracteu els presents! Cares dures!