El bloc d'Andreu Mas

Si no ens hem d’esperar deu anys més, i sembla que ara no serà el cas, Badalona tindrà d’aquí a pocs anys un estadi de futbol amb capacitat per a 10.000 persones al Torrent de la Batllòria. Segur que és massa d’hora per parlar de possibles noms per a l’equipament, però em permeto ser el primer a proposar que se li doni el nom del fundador del club, Francesc Viñas. I hem de parlar de l’illa Fradera, és clar…

El 1997 l’arquitecte francès Dominique Perrault va dissenyar, a instàncies de l’Ajuntament de Badalona i més concretament de l’aleshores primer tinent d’alcalde, Marcel Riera, un complex esportiu per al Torrent de la Batllòria, a Montigalà. La construcció havia de ser cosa de bufar i fer ampolles, però el cert és que han passat pràcticament deu anys i l’únic que s’ha convertit en realitat de l’ambiciós projecte és el camp d’entrenament, que fa servir el CF Badalona. Ara, després d’haver-se signat un discutit acord entre el consistori i el club escapulat que permet fer habitatge en l’actual ubicació del camp on el Bada juga des de 1935 (l’avinguda de Navarra, a tocar de l’autopista C-31), sembla que el camí per fer realitat el projecte Perrault s’ha despejat. Així doncs, si hem de fer confiança als responsables municipals, hem d’esperar veure l’estadi acabat abans que s’esgoti el mandat que començarà un cop s’hagin celebrat les municipals del 27 de maig.

És agosarat parlar de nom quan no hi ha la cosa, però mai s’ha de perdre l’oportunitat de deixar constància dels possibles noms que podria rebre l’estadi. Seria un acte de justícia de la societat badalonina batejar l’equipament amb el nom de Francesc Viñas, fundador del club que avui juga a la Segona Divisió B. Viñas, a més d’un esportista excepcional (futbol i atletisme eren les seves passions), va ser professor municipal de piano, compositor, músic de cobla i reconegut violinista. Viñas va morir prematurament el 1919 als 24 anys per culpa del tifus. Ell representa tota una generació de badalonins que amb la seva dedicació -en un temps que les coses no es feien bàsicament per diners- van contribuir a dotar la ciutat d’entitats representatives, com també van fer els fundadors de la Penya.

Posats a encetar el debat dels noms, cal recordar que segueix obert el de la futura estació central del metro i els autobusos (i esperem que del tren), l’anomenada illa Fradera. La remodelació d’aquest ampli espai central de Badalona provocarà la desaparició de la plaça de l’alcalde Xifré, afusellat el 1937. Hi ha molts badalonins partidaris de mantenir el nom d’illa Fradera (se la coneix així popularment perquè hi havia un negoci de carruatges en una de les finques avui buides), mentre que alguns polítics defensen mantenir el nom del batlle assassinat i fer-lo extensiu al conjunt i, finalment, altres proposen noms que no tenen res a veure. Personalment, penso que les ciutats han de mantenir tant com puguin les designacions del llenguatge popular i no substituir-les per altres d’artificials, per bé que entenc la postura dels que defensen que no es pot perdre el record a l’alcalde mort. En tot cas, potser és possible aconseguir una síntesi, posant el nom de Can Fradera a la parada del metro i mantenint el nom d’alcalde Xifré pel conjunt. O si hi ha d’haver alguna mena d’equipament a la superfície de la plaça batejar-lo amb el nom de l’alcalde i mantenir Can Fradera com a nom de la plaça. En aquest camp hi ha múltiples possibilitats. Tampoc estaria gens malament que la ciutat saldés un altre deute històric amb aquest alcalde i li dediqués un petit monument a la futura plaça.

En qualsevol cas, sempre hi haurà un petit grup de nostàlgics com jo que recordarà que de petits coneixíem la plaça alcalde Xifré, que encara no es deia així perquè el dictador era viu, com la "de los Candiles", el nom del bar que feia servir la plaça com a terrassa. Allà, molts veïns del barri de Coll i Pujol hi fèiem el vermut els diumenges al migdia, perquè ens quedava més aprop de casa que no pas la Rambla.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!