El bloc d'Andreu Mas

Pasqual Maragall i Mira, tercer President de la Generalitat des de la restauració de la democràcia, ha demostrat avui el seu valor públicament. Ha declarat que se li ha diagnosticat la malaltia d’Alzheimer, una enfermetat neurodegenerativa que afecta el coneixement i la conducta fins arribar, en un procés que pot durar una dècada o menys, segons el pacient, a invalidar la capacitat de raonament del malalt.

Sempre s’ha fet molt d’humor sobre el caràcter arrauxat i imprevisible de Pasqual Maragall; potser per aquest motiu, i abans que algú malintencionadament associï aquest comportament amb la seva salut, ha estat ell mateix qui ha anunciat davant els mitjans que pateix d’Alzheimer, en una fase sembla que inicial d’aquesta greu malaltia, la demència senil més freqüent, tal com descriu la pàgina web de l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Barcelona. Maragall s’ha mostrat disposat a afrontar la malaltia a la qual ha donat la categoria de repte que van suposar a la seva vida política els Jocs Olímpics i la Presidència de la Generalitat amb la redacció del nou Estatut. Més enllà de les convergències o divergències ideològiques amb el personatge, hi ha el respecte per la figura institucional i per una persona que ha marcat com poques (Pujol, entre elles) la història d’aquest país tan petit. S’equivoca qui vulgui, ara, per denigrar-lo, prendre les seves ocurrències com a signe d’una malaltia que l’ha acompanyat tota la vida. Primer, perquè això darrer no deu ser cert i, en segon lloc, perquè Maragall ha tingut la capacitat que només tenen alguns pocs visionaris de projectar-se més enllà del seu temps i avançar-se als esdeveniments, restant per aquest motiu un personatge incomprès i sovint denostat injustament. Si a això hi afegim la seva capacitat de no sotmetre’s al dictat de l’establishment podem entendre perquè Maragall no sempre ha estat del gust de la classe política i mediàtica que pretén conduir els destins dels catalans. Jo vaig tenir l’oportunitat de seguir la seva campanya electoral el 1999, durant dues esgotadores setmanes en què Maragall va anar d’una punta a l’altre del país. Més enllà de recriminar-li la seva falta de consideració pels periodistes que el seguíem, vaig tenir l’oportunitat de conèixer intensament la seva capacitat de convicció en petits escenaris així com la seva falta d’empatia en els grans mítings. Maragall és un home de distàncies curtes. Un torrent d’idees que no s’haurien de perdre per culpa d’una malaltia que esborra els records i la capacitat de verbalitzar-los. Que tingui sort.

Diversos links que informen sobre la malaltia: un interessant estudi publicat per elmundo.es: Todo sobre el Alzheimer; un portal a Internet sobre la malaltia i les publicacions de la Fundació La Caixa sobre l’Alzheimer que es poden descarregar en PDF. Us recomano llegir el post sobre Maragall de Saül Gordillo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!