Una de les suposades virtuts del pla d’obres de l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, el famós pla Zapatero, és que contribuïa a generar ocupació i tenia la virtualitat, suposada també, d’ajudar les empreses del territori. És el que s’havia dit. A l’hora de la veritat, si més no en el cas de Badalona, i no descarto que passi en molts altres municipis, el cert és que la majoria d’obres del paquet s’han adjudicat a companyies d’altres municipis. En el cas de Badalona, les empreses situades al Baix Llobregat –comarca que va posar de moda la direcció del PSC– i l’Hospitalet guanyen per golejada a les de Badalona. Dels primers 49 projectes que s’han adjudicat a la ciutat, només set han anat a parar a mans d’empreses situades físicament al terme municipal de Badalona, i es dóna el cas que la majoria també han executat obra pública per a institucions del Baix Llobregat, o han participat en grans obres com ara l’estadi del RCD Espanyol de Cornellà de Llobregat –aquest industrial en concret també ha fet una part de les obres del Màgic.
Entre les empreses adjudicatàries de fora de la ciutat hi ha dos perfils clars: el de companyies amb una estructura entre mitjana i gran que tenen la seu en municipis com ara Sant Joan Despí, el Prat (tres), Esplugues i l’Hospitalet (quatre; a una d’aquestes, Rehac SA, li han adjudicat, però, set obres); i altres amb seu a Madrid o Barcelona que ja són de molt grans dimensions i que, en molts casos, estan relacionades amb el Grup ACS de Florentino Pérez.
El resultat final de tot plegat, curiositats a banda, és que l’empresariat de Badalona s’ha vist privat majoritàriament del repartiment de pans i peixos, malgrat que està travessant una situació de crisi tan greu com poden estar-la passant les companyies d’altres ciutats de Catalunya. En ser les indústries de fora del municipi, res garanteix, com molt bé assenyala la Federació d’Empresaris de Badalona, que el personal que contractaran serà de la vila. De fet, un dels camins que podien haver permès l’arribada de personal de Badalona queda tallat, ja que les adjudicatàries han de contractar directament els treballadors que els calen per executar aquestes obres. No es podrà, doncs, com han fet notar diversos empresaris de la vila, subcontractar les obres a empreses més petites de Badalona, perquè els empleats els ha de proporcionar l’adjudicatària. Ni tan sols, doncs, resta la via indirecta per ajudar els empresaris locals.
El fons estatal d’inversió local, el nom tècnic del pla Zapatero, repartirà entre les empreses que hi participin més de 38 milions d’euros que es distribueixen entre 53 projectes. Ara com ara només en queden quatre per adjudicar, i molt haurien de canviar les coses perquè anessin a parar a empresaris badalonins, si ens atenem al precedent dels primers 49 projectes. En el conjunt del procés s’hi poden veure moltes coses –que cadascú hi vegi les que vulgui amb els elements sobre la taula–, però és evident que hi ha hagut una falta de sensibilitat respecte de l’empresariat de Badalona. Ni tan sols les empreses més veteranes s’han pogut emportar un pessic del pastís. L’Ajuntament no donarà explicacions, perquè gairebé ningú les hi demana i perquè possiblement ni se sent obligat a donar-ne, però seria bo saber per què les companyies de Badalona s’han quedat a les portes de la repartició. Més que res perquè estaria bé saber si el problema és que les empreses badalonines no són competitives o si és que van molt grasses i no necessiten ajuts. La primera opció diu molt poc a favor del teixit productiu de Badalona i la segona no és creïble. Si cap de les dues afirmacions són certes, la pregunta continua sent la mateixa: per què no els han donat quasi res?