El bloc d'Andreu Mas

Hi ha situacions que semblen no tenir remei. L’agrupació de Badalona del PSC és una de les més convulses del país. Ahir es va fer públic que  un acte convocat per una de les famílies socialistes badalonines per demostrar "la cohesió interna del partit" es va acabar a bufetades. I això que la reunió es va celebrar en un lloc poc procliu a la violència: una parròquia. 

Aquest cop, les hòsties que es van repartir a la parròquia del Raval de Badalona no eren consagrades. Se les van donar, en prova d’amor fraternal, els parroquians d’una de les famílies del PSC local, la que encapçala el primer tinent d’alcalde, Eduard Tortajada. L’acte diuen que l’havien convocat per mostrar la cohesió del grup en oposició a l’altra gran família socialista, la que dirigeix Fermín Casquete, president del CF Badalona i gerent de l’empresa Tusgsal, concessionària del servei de transport de superfície a Badalona i del nocturn a l’àrea metropolitana. La cohesió no la van demostrar amb l’afectuositat de l’abraçada, sinó amb la de les bufetades i patades, la que un destacat simpatitzant i líder veïnal va etzibar al baix ventre (però molt baix) del coordinador del districte primer de Badalona. Des de l’altra cantó de la taula, els altres socialistes destaquen que l’enfrontament demostra que el sector rival està nerviós perquè es veu a venir que perdrà quota a les llistes i perquè ja ha perdut quota de poder a la casa de la vila. Tot plegat, un espectacle més aviat lamentable. Els socialistes afirmaven que després de la desaparició política de l’ex alcalde Blanch s’havien acabat les lluites fratricides. Van ser capaços de fer pinya a l’entorn de l’actual alcaldessa, Maite Arqué, però la pau ha durat el que ha durat en una organització local que porta tatuat als gens una vocació autofàgica.

Vulguin o no vulguin, ho admetin o no ho admetin, aquesta permanent convulsió ha condicionat i condiciona l’acció de govern i, sobretot, l’estructura de l’administració local badalonina. El PSC de Badalona necessita una reconversió a fons. El partit s’ha de reinventar si vol continuar servint als badalonins. Si cau en la temptació de preocupar-se, com fins ara, més dels equilibris interns que de les necessitats de la ciutat, l’únic que faran és condemnar el municipi a l’endarreriment. Badalona necessita augmentar el nivell i per aconseguir-ho la peça clau, agradi o no, continuen sent els socialistes, que difícilment deixaran de tenir la clau de la governabilitat de Badalona i de l’àrea metropolitana. Em comentava un dirigent local del partit que els socialistes badalonins s’han conjurat per resoldre ells mateixos la seva crisi, sense haver d’esperar -com el 1999- que els vinguin de Barcelona a solucionar els problemes per falta d’acord intern. Diuen que l’alcaldessa ha de tenir llibertat per confeccionar la candidatura electoral, cosa que no sembla haver passat en ocasions anteriors. Això hauria de ser el normal, amb les consultes que toqui, com hauria de ser normal que els càrrecs públics, però sobretot els organitzatius (les persones de la sala de màquines) fossin els més preparats independentment de la seva adscripció parental dins i fora del partit. Un govern i una administració preparada, no un govern i una administració de quotes polítiques.

Si voleu entretenir-vos una estona, podeu trobar opinions diverses a la blogosfera. D’entrada, dues que són parts interessades en el conflicte intern: Josep Duran en parla entre línies al  post "L’ombra de Caín" del seu blog Estació de França. Els Ciutadans pel Canvi (que pel que es veu estan per canviar de partit…) també fan el seu anàlisi a La Res pública de Badalona. Clicant l’enllaç podeu obrir la notícia original publicada ahir per El Punt del Barcelonès Nord, i de la qual avui se’n fa ressò el confidencial e-notícies, amanida de comentaris.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!