El bloc d'Andreu Mas

Aquest article el vaig publicar a  El Punt la setmana passada -la feina em fa difícil a dia d’avui tenir el bloc actualitzat com voldria. L’article defensa que ara que s’està gestant el futur govern metropolità és el moment que Badalona, mitjançant el seu alcalde, reclami tenir el lloc que li pertoca i recuperar el poder polític que havia tingut en l’època de Joan Blanch en l’àmbit supramunicipal.

Ahir el govern va aprovar els projectes de llei de creació de les
vegueries i el de la creació de l’àrea metropolitana de Barcelona,
recuperant així la figura de l’extinta Corporació Metropolitana de
Barcelona (CMB), que va abolir Jordi Pujol quan era president en
exercici adduint que la CMB actuava com un contrapoder a la
Generalitat. A la llei aprovada per l’executiu català encara li falta
un llarg recorregut, ha d’obtenir el visat del Parlament i en darrera
instància haurà de tenir l’aval de l’Estat, atès que requereix de la
modificació de lleis generals per poder substituir les quatre
diputacions provincials actuals. Encara hi ha temps, doncs, per anar
prenent posicions en un debat que potser no arribarà a fi en la present
legislatura. És ara, doncs, quan el territori ha de fer sentir la veu i
pressionar políticament el govern, l’oposició i els partits
parlamentaris per aconseguir posteriorment unes determinades quotes de
poder polític en el nou entramat territorial. El cas del Barcelonès
Nord no és el del Penedès, que ha demanat tenir una vegueria pròpia i
que no se n’ha sortit, si més no momentàniament, però és igualment
complicat. Els municipis del Barcelonès Nord queden integrats dins d’un
magma que és aquest govern metropolità en el qual tindrà un pes
fonamental Barcelona i, si badem, el Baix Llobregat. Diverses
circumstàncies s’alien perquè sigui així: la primera és que Barcelona
vol completar el seu cicle expansiu bastint una corona metropolitana
que respongui als seus interessos; la segona circumstància és que la
direcció política del PSC és en mans dels representants de la federació
del Baix Llobregat. Arran de l’operació Pretòria, el darrer nucli que
es resistia dins del PSC al domini hegemònic del Baix Llobregat va
quedar liquidat amb la caiguda de Bartomeu Muñoz, Juan Felipe Ruiz i
Emili Mas. Mesos abans ja havien desaparegut altres actors que oposaven
una certa resistència, com ara Maite Arqué o Francesc López Guardiola.

En
l’època de l’alcalde Pasqual Maragall, Badalona havia tingut la
vicepresidència executiva de la Mancomunitat de Municipis i la
presidència del Consell Comarcal, ambdues en mans de Joan Blanch. La
capacitat d’influència de Badalona era més que notòria, entre altres
coses per la personalitat de Blanch, per l’aleshores incontestable
lideratge del polític al PSC local i perquè Blanch i Maragall
compartien una mateixa passió per fer elucubracions que els posaven un
pas per davant dels seus companys. En el nou entorn metropolità,
Badalona ha de fer sentir la seva veu i recuperar el lideratge perdut;
l’actual situació de Badalona en el mapa metropolità no es correspon
amb el seu pes demogràfic ni amb la seva situació geoestratègica. És en
aquest moment que Jordi Serra ha d’esvair els dubtes d’aquells que
l’acusen de ser un polític que actua a les ordres del dictat de la seu
del carrer de Nicaragua. L’alcalde de Badalona ha d’exigir un lloc de
rellevància en el futur govern de la metròpoli, ara que ocupa ja el
màxim càrrec executiu de la federació del Barcelonès Nord. Haurà de fer
tot el possible per teixir complicitats amb els seus homòlegs de Santa
Coloma i Sant Adrià, per tal de vertebrar una alternativa al pool
polític que formen els municipis del Baix Llobregat. L’èxit assolit en
la consecució del museu nacional del còmic i la il·lustració és un
exemple de fermesa respecte d’una dura competència metropolitana.
Badalona i el Barcelonès Nord han de reclamar infraestructures d’abast
nacional i metropolità i han d’aprofitar la nova conjuntura econòmica
per exigir la resolució de qüestions pendents, entre les quals hi ha
l’acabament dels laterals de l’autopista i l’estudi del cobriment
d’aquest vial. Ara que hi ha temps és moment d’espavilar-se.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!