El bloc d'Andreu Mas

És una malaltia una mica especial. És l’única en què el malalt fa tot el possible per estar-ho. En molts casos és el reflex d’un desequilibri emocional. És un punt d’arribada, no pas de partida. La gent, quan està fumuda, pren drogues.

Hi ha molta llegenda sobre el mono. Quan un es desintoxica no ha de passar-ho malament; hi ha recursos farmacològics perquè no sigui així. Anar al centre tampoc és el més difícil, perquè l’entorn el colla perquè hi vagi. El pitjor és quan tornes a la realitat i t’adones que el problema no és no consumir sinó aprendre a viure sense drogues.

Sí. Molts problemes no hi serien si les drogues no estiguessin a l’abast.

La Coca-cola i molts medicaments contenien cocaïna i l’alcohol sempre ha estat present a la societat.

El perfil habitual d’un consumidor seria el d’una persona més sensible del compte; una persona que prova la substància i que hi troba una anestèsia pels seus mals rotllos.

Els pares d’adolescents –jo ho sóc– ens hem de preocupar de moltes coses: dels embarassos no desitjats, dels accidents de moto i de les drogues de tot tipus. Les que ens provoquen més maldecaps no són les de disseny, sinó la marihuana i el haixix. Abans eren més suaus però han estat modificades genèticament i ara les plantes són més riques en tetrahidrocannabinol.

És una droga que encara té molt bona fama, perquè molts pares n’havien fumat i ho consideren una droga menor. No saben transmetre que ara el cànnabis és una droga molt potent.

Ara sí, tant per la nova càrrega que té l’herba com per la forma de consumir-la. No és el mateix fumar-se un porro escoltant Pink Floyd que abans d’entrar a escola.

Forma part, entre altres coses, del debat, que no s’ha tancat mai, sobre la legalització de les drogues.

Legalitzar-les serviria per posar fi a una oferta descontrolada, però seria molt complex. A qui deixaríem prendre drogues? Deixaríem prendre heroïna a un noi de disset anys o a un conductor d’autobús? En el cas del tabac s’ha vist que es pot reduir el consum sense il·legalitzar la substància.

A curt termini, i això és el que fa por. Sempre he defensat la legalització controlada, però, sincerament, no sabria com fer-la.

Això canvia. L’heroïna, al principi, era una droga de persones cultes que després es va convertir en una substància lumpen, en la droga dels quinquis. La cocaïna va començar sent de gran luxe i ara ja no ho és, s’ha generalitzat. Als Estats Units tenen problemes amb l’heroïna, que ara ja no s’injecta, es fuma.

Cada cop atenem més persones amb problemes d’alcoholisme.

Per molts joves l’alcohol és una toxicomania de cap de setmana, tal com passa al nord d’Europa.