Des del coll de Baborte

La Pica d’Estats, per segon any amb congestes

Pujant cap al coll del SotlloAquest començament d’agost he tornat a trobar congestes de neu darrere de la Pica d’Estats, com l’any passat per aquestes dates. De nou, aquesta vegada amb una bona colla d’amics (l’Emili, en Ricard, en Toni, en Jordi…), vam voler fer el cim pujant per Baborte, perquè és un itinerari més agraït, sobretot si es va amb nens (en Nil, en Jan i en Gerard), com era el nostre cas. I amb la intenció d’anar i tornar el mateix dia, amb poc pes, en aquesta ocasió.

Vam sortir a les 6 del matí des del pont de la Molinassa, encara fosc, fins a la cabana de Bassello, on ja clarejava. I fent ziga-zagues enmig del baleguer de Bassello, de seguida vam arribar a l’estany de Baborte i al refugi homònim. Amb poques fites i ara sense marques de GR, resseguim el coll de Baborte (2.595 m), amb una panoràmica esplèndida, fins a trobar, amb un lleuger descens i envoltats de nerets,  l’estany del Sotllo i, més amunt, l’estany d’Estats, tot encalçant el sender habitual que ve del refugi de Vallferrera.Des del coll de Baborte Enfilem camí cap al port de Sotllo (2.890 m), clapejat de congestes de neu en la part més septentrional i obaga (menys neu que l’any passat, però). En una de les congestes (la de la foto d’encapçalament), decidim de posar-nos els grampons, per prudència. Cap al port del SotlloAl coll, una forta ventolera i força fred, i ens abriguem. Comencem a baixar pel vessant francès en direcció al coll de Riufred. Pel camí, topem amb tres congestes, que cal travessar, resseguint petjades, la segona i la tercera de les quals aconsellaven, de nou, l’ús dels grampons. Una de les congestes darrere el coll del sotlloTravessant la congesta amb gramponsCom que el temps no era del tot segur i ja eren gairebé les dues (comptant que ens faltava una hora ben bona fins a la Pica pel coll de Riufred), decidim de tornar-nos-en, atès que dúiem dos nens d’11 anys (per cert, cal felicitar en Nil i en Jan, que gairebé fan el seu primer tresmil…!).

Recuperat el coll del Sotllo iniciem el descens habitual cap al refugi de Vallferrera i l’aparcament de la Molinassa, on arribem cap a quarts de 7 del vespre. I en cotxe cap a Sort, on ens esperava una bona dutxa i un bon sopar al Cafè Pessets, acompanyats de la família i els amics. Un tastet d’arròs amb ceps, raviolis de foie, llonganissa de Sort, fondue, mousaka, entre altres delícies… Un dia rodó.

I ja fem plans per a l’any que ve…

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *