Des del turó d'en Baldiri

Dir-ne sector d’aquest barri emblemàtic és un menyspreu a la història d’Ocata (i del Cul d’Ocata, denominació amb una certa categorització sociocultural) i, doncs, un menyspreu a l’ecosistema del Baix Maresme. Ocata deriva del topònim occità Laucata, a tocar de Salses, per motivacions socioeconòmiques històriques. A cap autoritat local no li fa mal als ulls aquest rètol? Ocata ha tingut de sempre baixador de Renfe (o de Rodalies), i mai no li ha calgut cap indicació addicional (ara bé, del baixador de Montsolís, a Montgat, vam passar tot d’un plegat a “propera parada: Montgat Nord”…).

Deixeu-me dir que fer esmenar o modificar un rètol d’una carretera que no és de titularitat municipal és tasca feixuga. I si es tracta de demanar-ne un de nou, per tornar-s’hi ximple, perquè la sol·licitud és objecte d’estigmatització a partir d’una allau de normes. Recordo que perquè s’ubiqués el nom de Teià als rètols de la sortida d’Alella de la C-32 es va trigar dos anys ben bons. I perquè s’afegís la indicació del celler romà de Teià a la senyalització turística després del peatge d’Alella, al costat de la del museu de Nàutica del Masnou i del celler modernista d’Alella, la feinada va ser descobrir qui en tenia la competència! Aquest país nostre és així: perdem un llençol a cada bugada…

(Article aparegut al setmanari set30maresme, núm. 1 (20 d’abril de 2012), a la secció “Xinglonant per la llengua”, p. 17).