Reflexions electorals destinades al Partit Abstencionista
Per aquests barris hi escriu molta gent que no pensa votar. Descartats el PP i els socialistes per espanyolistes, no agrada Iniciativa per tèbia en la qüestió nacional. Convergència es refusa pel pacte de l’Estatut i Esquerra per haver fet president Montilla.
Orgullosament, els apòstols de l’abstencionisme proclamen que el seu preuat vot no serà comprat per promeses electorals que no s’acompliran i gaudeixen castigant la classe política amb la seva indiferència. Cap partit és prou bo, diuen, per merèixer la meva papereta.
A banda que alguns dels arguments que utilitzen els promotors de l’abstencionisme serien un bon material per al seu psiquiatra de capçalera, el vot en blanc, l’abstenció o el vot nul no són neutrals. Només m’agradaria fer-los notar que contents es posen els espanyolistes cada cop que algú amb una mínima inclinació pel catalanisme predica l’abstenció. Els partits són imperfectes, els polítics són imperfectes, les estratègies són imperfectes, la democràcia, fins i tot, és imperfecta, però així és la vida, imperfecta, no la he inventat jo, com deia la cançó.
Si visquessim a un món perfecte, les coses serien molt diferents.
En un mon perfecte, el president seria, no en tinc cap dubte, el Queco Novell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!