Des dels mitjans progovernamentals surten crítiques a la manifestació de dissabte amb l’argument que el dret a decidir ja l’exercirem ben aviat, a les generals del març, i que ho fem tot sovint, cada cop que votem. Si decidim ser independents ja votarem els independentistes, diuen. La mani només servirà els interessos partidistes d’alguns.
A veure si ens entenem: els catalans no tenim el dret a decidir per dos motius ben senzills de comprendre.
Primer: per molt que tots i cadascún dels catalans estessim a favor de la independència, si els espanyols decidissin que no la podem tenin, el marc legal no ens permet accedir-hi. L’estatut és un bon exemple. Els catalans decidim que volem l’estatut en votació, i en canvi el constitucional el pot tirar enrera perquè una norma votada per tots els espanyols (la Constitució) li dona aquest poder.
Segon: a Catalunya voten (i per tant decideixen sobre si volem ser poc o molt independents) els ciutadans de passaport espanyol empadronats a Catalunya. Els catalans (sigui el que sigui això de ser català; en Mas diu que és català el que se’n sent, serà qüestió per fer un test sentimental català a peu d’urna) no som, legalment parlant, més que un veinat.
Estaria bé que hi anés força gent, entre d’altres coses per portar la contrària a tots aquest socialistes camuflats que ja no saben que inventar-se per aigualir la festa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això és el que voldrien: que cada 4 anys anessim a votar-los per immediatament desentendrens-en del tot fins al cap de 4 anys més i donar-los carta blanca a aquesta colla d’arreplegats que enlloc de defensar els interessos del país del qual cobren només defensen els interessos del partit que els ha posat a la cadira on són. Quina vergonya!
El que passa és que "quien la persigue la consigue". Hi haurà alguna manera dic jo. Cridar al primo de Zumosol (l’ONU), la desobediència civil fiscal, etc. Totes aquelles coses que facen que qui s’hi senta incòmode siguen "ELLOS".
Crear-los "INCOMODIDAD".
Au, Amadeu. Cordilment.