Desmuntant les mentides “reals” d’Extremadura

Nota: Sóc autor, junt amb Jaume Ortiz, de l’exposició L’Or dels valencians

Ahir ja vàrem al·lucinar en colors amb la barreja que va fer l’executiu extremeny en donar la mateixa consideració a un préstec amb interessos abusius com el Fons de Liquiditat Autonòmic amb les transferències que l’estat fa a les autonomies. I hui s’ha conegut un vídeo ( a continuació ) inqualificable on es cometen errors de concepte bàsics. Tant, que inclús acceptant que estiguen intentant vendre que en realitat són maltractats, sorprén molt que un govern autonòmic, amb els recursos de què disposa, haja recorregut a “arguments” tan fàcils de desmuntar.

Primer parlen de la balança del dèficit, i afirma que Extremadura ha complit l’objectiu de dèficit. Evidentment. Rep els recursos econòmics necessaris i li resulta extremadament fàcil complir. Cosa que, casualment, no passa en cap dels territoris mediterranis (València, Balears, Múrcia i Catalunya). Té nassos que es compare precisament amb aquestes regions per traure pit, quan allò que li permet fer-ho és, casualment, els recursos econòmics que provenen d’eixos territoris. La paraula “insultant”, en aquest cas, es queda molt curta.

Immediatament després i relacionat amb el punt anterior parla del deute. Una altra vegada, els territoris mediterranis, maltractats durant tres dècades per un finançament demencial i injustificable, no han tingut més remei que endeutar-se. Per exemple els valencians ni tan sols rebem de Madrid els mínims recursos per poder pagar una sanitat, educació i assumptes socials de la mitjana de la resta de l’estat. En eixes condicions, els recursos necessaris els hem hagut de demanar als bancs i al mateix estat responsable d’aquest repartiment injust.

Quan parla del dèficit de despesa pública, utilitza xifres absolutes. Posa Madrid en primer lloc, Catalunya la segona, Andalusia la tercera i posa a Extremadura la dècima. Quin ultratge! Els dècims. Però mirem quants habitants té cada comunitat. Madrid té 6.5 milions, Catalunya 7.5, Andalusia 8.4 i Extremadura? 1.1 milions. Lògic que estiga endarrerida. La forma correcta (i de sentit comú) de comparar aquestes xifres seria la despesa pública dividida entre el nombre d’habitants. Però clar, aleshores Extremadura queda massa ben parada i tocava amagar les dades.

En el tema d’infraestructures, encara que es limita a parlar d’AVE, ignora que hi ha moltes més partides (com carreteres) que també s’han d’incloure. Parlant d’AVE, certament, Extremadura no té un sol kilòmetre, però potser hem de buscar la raó en Portugal. Aquest país, fent ús de la prudència que els espanyols no solen exhibir, no vol invertir ni un euro en Alta Velocitat, ja que no li troben la rendibilitat econòmica. Fer una inversió immensa per apropar Madrid (sempre la radial Madrid) i Extremadura no està justificat per a tan pocs habitants.

No entenc per a què trau el tema de l’energia. No és cap argument i no demostra res. A més, entra de ple en el terreny privat (perquè són empreses privades les que generen i “exporten” eixa energia) i no té cap conseqüència en el repartiment autonòmic dels recursos econòmics.

Quan parla de riquesa, es comparen amb el País Basc, que com tots sabem no es veu afectat per un repartiment absurd i això li permet, entre altres coses, tindre una taxa d’atur minúscula comparada amb la resta del país. El punt divertit, però, és com se les apanyen per intentar demostrar que Extremadura té una pressió fiscal elevada. ¿Ho fan comparant percentatges de renda com seria la cosa lògica? No, perquè aleshores Extremadura no té una pressió elevada. Calculen el percentatge de pressió sobre el PIB de la comunitat. Així no s’ha calculat mai, però clar, això els permet traure un percentatge molt major, ja que el seu PIB és molt més reduït. Però una cosa és el percentatge sobre el PIB i una altra molt distinta el percentatge aplicat a empreses i persones que són els que acaben pagant.

Fa menció també d’altres “balances” com la demogràfica (els extremenys estan més dispersats i això encareix els serveis que reben, però no és menys cert que el repartiment que s’ha aplicat aquestes tres dècades ha tingut això molt en compte) o la laboral (molts extremenys emigren a altres territoris més rics) però que no guarden relació amb el repartiment autonòmic ni entenc perquè són mencionats en un vídeo de quasi quatre minuts.

En definitiva, un intent patètic de demostrar amb trampes el que no es pot demostrar. Els extremenys són, precisament, dels més beneficiats per un sistema de distribució que obeeix a fluxos històrics (de la corona d’Aragó a la de Castella) o polítics (frenar el mediterrani) però mai econòmics. Això els ha permés no tindre quasi deute, o traure pit volent baixar l’IVA, els impostos i la pressió fiscal, símptomes d’un excés de finançament que els territoris mediterranis no podem ni somniar.

Jo simposie, tu simposies

Em resulta molt curiosa la reacció del PP/Ciutadans/UPyD al simposi “Espanya contra Catalunya”. Però crec que no tenen ni la més remota idea del que és un simposi acadèmic. No és un fòrum d’opinió, no hi ha polítics discutint o intentant imposar les seues idees. Hi ha acadèmics i aporten fets objectius indiscutibles. Podran ser fets triats interessadament però venint del món acadèmic han de ser veritat o el descrèdit seria històric davant dels seus col·legues. Recordem que la Generalitat aporta diners, però ni organitza, ni decideix, ni posa títol.

Em pareix patètic que partits polítics (no només PP, Ciutadans i UPyD, també ERC o CiU per defendre’l) claven els nassos en assumptes acadèmics. Són esferes diferents. Si els primers volen un simposi per “a contrarrestar” hauran de buscar acadèmics que estiguen disposats a organitzar-ho i que tinguen prou fets (igualment objectius i indiscutibles) sobre el cas contrari: quan Espanya ha tractat Catalunya com suposadament ha de fer-ho. Personalment tinc molts dubtes que troben material suficient per a presentar-lo com a contingut del simposi, però això ja és problema d’ells. Que partits polítics vulguen celebrar un simposi com si foren institucions acadèmiques és un destrellat impossible de defensar.

Sense entrar a valorar el gran d’encert del títol del simposi, desafie a trobar una sola dada que no siga certa (i això que no conec ni el programa), no només en aquest, sinó en qualsevol “simposi” organitzat acadèmicament.

Que no agraden els fets no dona dret a qualificar-los de falsedats. En cap cas.

Sense RTVV… ara què?

Després del tancament polític per part del PP dels mitjans que parlen la nostra llengua, els valencians entrem en un període fosc on quedem sense opcions per escoltar la nostra llengua, i aquesta passa a estar més amenaçada que mai. Hem d’eixir d’aquest període i hem de blindar la recepció en les llars valencianes d’algun mitjà en la nostra llengua.

Obrir un medi audiovisual com RTVV és un procés extremadament complexe, requereix de temps i diners i no sembla que en el futur immediat puguem gaudir de cap dels dos. El temps passarà i la llengua acabarà patint de la prolongació de l’exili.

La solució passa per TV3. S’ha de blindar, legalment, la recepció dels canals catalans al País Valencià. Així com cap pressuposar que el PP amb tota la seua mala fe intentarà blindar llargs contractes amb televisions privades que combreguen amb la seua ideologia per a quan no estiguen en el poder, s’hauria de fer això mateix quan políticament siga factible. Signar un contracte de recepció simbòlic on els valencians guanyem canals que parlen la nostra llengua,  on tinguem espais territorials propis tal i com passa amb RTVE. Aquest contracte hauria de cobrir varios anys i blindar-se amb una indemnització forta en cas de trencar-se per la part valenciana. Igualment, caldria preveure que, en algun moment i des de Madrid, podrien plantejar noves lleis que intenten fer il·legal la recepció de la senyal en terres valencianes, i això s’hauria de blindar també, ja que no ens podem permetre aquest extermini cultural irreversible que el PP intenta imposar ja sense cap dissimul.

Per part catalana, la recepció de la senyal per més de 5 milions de nous espectadors, milloraria els seus resultats econòmics per publicitat, el que hauria de reflectir-se en el tractament de les “terres del sud”.

Hem d’entendre que entrem en un periode crític per a la llengua que ha de finalitzar el més prompte possible, i això exigeix posar-se a treballar des de aquest mateix moment en que la desconnexió és imminent i que ha d’acabar el més prompte possible una vegada que els que volen que siguem uns “madrilenys de tercera” deixen la Generalitat expulsats per botiflers.