L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
de Lluçanès. Des de la revetlla de Sant Joan, fins al dia de la
tornaboda, dilluns dia 26, un noparar d’actes han bastit una proposta
festiva on la participació de la gent del poble, i d’una bona part de
les entitats locals, és l’eix que vertebra unes diades esperades,
desitjades, viscudes, gaudides i, de seguida, enyorades.
Les
festes de sant Joan i els Elois són la mare de totes les festes locals.
Amb la figura i, encara, la imatge dels Elois -els traginers que
portaven draps cap a la plana i la marina-, la seva brusa negra, la
gorra negra i el mocador blanc -imatges fixades possiblement
versemblants però no necessàriament precises- i el bastó, combinarem el
respecte i la disbauxa, i ho aconseguim, potser cada dia una miqueta
més.
I ara, des del 2004, amb tota la festa al carrer, fent
companyia als Elois. Una multitud de veïns del poble, dels pobles de la
comarca del Lluçanès, i dels pobles de les comarques que ens envolten
vam col·lapsar el programa de festes. Sobretot, però, la nit del
dissabte 24. Pocs més en cabien a la plaça Vella, al voltant de la
foguera, a ballar el Contrapàs, de 4 en 4 i després tots junts agafats
de les mans, fent-nos passar les bones vibracions que trasllada la
dansa col·lectiva i abrandada al ritme que marquen els músics locals,
amb la mateixa passió i intensitat com delit tenim els que esperem per
apuntar el primer peu i començar la intensa i acalorada agitació, que
mou la plaça compassadament -algú que s’ho mirava des d’un balcó ho
comparava al ritme de la festa que mou la plaça de sant Pere de Berga
per la Patum!-.
I és que és tot el poble qui es mou, encomanat del
virus del solstici d’estiu, per convertir Prats -a voltes seriós, a
voltes apagat- en una gran envelat de Festa Major.
Quin plaer, quina il·lusió, quina satisfacció, sentir-se part d’aquesta
comunió que ens fa viure la festa -en la Diada Nacional dels Països
Catalans- com la fita anual que tots esperem.
La plaça Nova, guarnida, entaulada i a mitja llum de les espelmes,
atapeïda del gaudi insuperable de la fresca recompensa en una calorosa
nit d’estiu, pista de ball amb fanalets inclosos, centenars i centenars
d’ànimes en festa fent el miracle de convertir la sorollosa, rutinària,
malgirbada i punt de referència quotidià que és la plaça Nova en la
sala de ball més trasbalsadora sota l’atenta mirada de les estrelles.
Centenars i centenars d’okupes de plaça en nit de revetlla amb
l’orquestra posant la banda sonora de tan enardidora pel·lícula.
Però
és que les festes de Sant Joan són això i molt més. Són les atxes i els
focs que marquen el camí, la parada i la gresca. Són els porrons de les
més refrescants estacions del via crucis pradenc. Son els burros, els
cavalls, les mules i el guiatge ben guarnit a l’ombra de les parets i
el til·ler de Sant Sebastià. És la flama del Canigó i la corrua de
carros, és la suor i les ganes de remullar-se. Són les nits inacabables
i els vermuts del dia dels Elois. És l’emoció d’identificar el
contrapàs i sentir-te endut, arrossegat a ballar-lo.
Prats de
Lluçanès no és ni millor ni pitjor que cap altre poble del món, però
només Prats té les festes de sant Joan i els Elois!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!