L'Aleix a ca la Toca

A l’esquerra, el darrer exemplar de representació gràfica de la nació/el temps, també anomenada, però no exercida, Països Catalans.

Sí. Després de l’espectacle lamentable del triangle consultaire -Lopez Tena, Móra i Bertran, amb l’ajuda incondicional del Ximenis-, que ens han deixat amb uns tremolors de cames, neguits de ventre i mareig visual, ha arribat l’hora de la Terribas. I jo que em pregunto, ¿que ens traurà el mapa del temps de TV3, ara? Perquè, la veritat, no crec que es pugui interpretar de cap altra manera que la gran dama de l’intringulis televisiu catalunyès faci les declaracions que li atribueix l’ACN sobre el fet que TV3 i els Països Catalans, res de res. I què hem de pensar? Doncs que se’ns han acabat els mapes desafectes amb el règim. Per què? Doncs perquè a banda del mapa, que ens fa dubtar uns segons tres cops al dia -i si veus el 324, uns quants cops més-, la resta és una autèntica declaració de principis permanent, inacabable, eterna…, sobre la nostra regionalització i assimilació espanyola i francesa. Res, un monument a la Terribas. Quan els Països Catalans -a la “seva”- només són en tant que mapes del temps, qui la pressiona per despenjar-se ara amb aquesta cagaradeta regionalista? Un autèntic panorama i molta por a perdre el mapa-nació!
Ben pensat, per dir el que diu, i per què la necessitem la Terribes? Es pot fer com amb la nació, oi?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!