L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Òmnium i el sí
A tall només de comentari inicial, espero a tenir un xic més de temps, el resultat del referèndum intern d’Òmnium crec que hauria d’obrir unes quantes reflexions més enllà del seu resultat. Vull dir que hauríem de reflexionar sobre què reflecteix de fons, com a radiografia de l’entitat, aquest resultat.
En primer lloc, la gran abstenció, d’altra banda normal en una consulta interna d’una entitat.
En segon lloc, que avui, una entitat que havia estat referència dinàmica, es mostri internament, si més no en la seva part més activa, allunyada de l’independentisme o el sobiranisme fins a impedir-li de pronunciar-se pel rebuig a l’estatut, ens planteja -o ens replanteja- el seu paper futur.
En tercer lloc, cal que ens preguntem si entitats com Òmnium o Acció Cultural del País Valencià, els grans sindicats com UGT o Comissions no són expressió, juntament amb els partits polítics parlamentaris, d’una nació encaixada a Espanya, amb arrels en un catalanisme vinculat a la imatge de la renaixença, mentre que avui ja necessitem altres coses que es plantegin seriosament un procés d’autodeterminació?
Ja en seguirem parlant.
La campanya s’endureix, els mitjans evidencien les diferències de recursos, les pressions augmenten fins a límits del tot mafiosos…, però guanyarem!
Endavant amb el NO!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No ho crec pas… Fa sis o set anys hauria estat molt difícil plantejar-se que el NO pogués guanyar a Òmnium, i ara ha anat de ben poc. I si descomptes els nuls (que en el recompte del 18 de juny no es tindran en compte), aleshores el SÍ guanya per 1% pelat… Roma no es va fer en un dia…